Publicitat
Publicitat

PARLEM-NE

Encara més perquès sense resposta

ENCARA UNES QUANTES preguntes més postdebat, un debat que va ser més interessant pel que no va passar i el que no es va dir que pel que es va verbalitzar.

Les preguntes que ahir em van quedar pendents: per què el PSC va acceptar tornar a quedar-se sense veu pròpia al Congrés en un debat crucial sobre Catalunya, quan CiU, ERC i ICV van tenir dos portaveus cadascun? I, cosa més simptomàtica, per què ningú no va trobar a faltar la seva veu? Per què fins i tot el líder de Ciutadans, Albert Rivera, sí que va trobar a faltar en el debat una proposta seductora per als catalans per part dels partits espanyols? Per què aquests darrers partits, singularment PP i PSOE, ni tan sols s’han plantejat pactar una pregunta per a la consulta catalana que condicioni el resultat final? Per què no veuen que la seva incapacitat de dialogar sobre el dret a decidir fa cada dia més majoritari el suport a aquest dret allí on, segons la seva posició, l’haurien de combatre? Per què encara veuen tan intocable la unitat d’Espanya i encara veuen tan manejable la seva diversitat? Per què entenen la democràcia com l’imperi de la llei i no com l’expressió de la voluntat popular? Per què una de les paraules més utilitzades per Rajoy i Rubalcaba va ser llei?

Per què no es cansen de constatar, com si no passés res, que el poble català no es cansa de voler exercir com el que és fins a les últimes conseqüències? Per què dediquen tantes declaracions d’amor a aquest poble i alhora li demostren tan poca confiança fins al punt de negar-li la capacitat de decidir el seu futur? Per què no veuen que amenaçant de deixar una futura Catalunya independent fora d’Europa estan amenaçant d’empetitir i fragmentar Europa? I per què silenciem tots plegats -incloent-hi els bascos- que si Catalunya s’independitza al darrere tard o d’hora vindrà el País Basc?

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF