01/10/2011

Dues vides (i la nostra)

1 min

Durant més de sis anys, la israeliana Neta Efrony va filmar què passava en un control fronterer a Israel, concretament, a la carretera entre l'est de Jerusalem i Ramal·lah. TVC el va emetre dijous. No és un documental polític: només mostra el calvari quotidià dels homes, dones i nens palestins que han de creuar el pas per anar a treballar o a escola. Llargues esperes, empentes, nervis, fred i calor, arbitrarietats, ordres contradictòries. Dia sí i dia també. Efrony no és ni jueva ni musulmana. És budista. No pren partit, només mira amb l'ull de la càmera. Passen els mesos i els anys, i la desesperació és el paisatge.

Manuel García és un cubà especialista a calcular quina població pot absorbir un territori segons l'aigua disponible. Fa anys que viu a Catalunya, on té una bona feina en el seu camp d'expertesa. En els pitjors anys a la seva illa natal, la rutina del Manuel era sortir ben d'hora a treballar en un institut oficial de recerca, després fer una segona jornada donant classes particulars d'anglès i, en arribar de nit a casa, posar-se a fabricar cuines elèctriques. Així va sobreviure ell i la família. El seu va ser, durant anys, un paisatge de supervivència. Ara comença a pensar a anar a Florida, on ja hi té una filla i néts.

La nostra rutina absurda té un caire menys dramàtic que la dels palestins o els cubans, però s'ha acabat el paisatge de l'etern progrés material. Vivim en un món de retallades, austeritat, atur, feines mal pagades... La crisi serà llarga. Passaran els anys.

stats