28/01/2013

Corrupció i poder

1 min

Gràcies al babilònic codi d'Hamurabi, un dels reculls legals més antics que es conserven, sabem que fa uns 4.000 anys, en les primeres estructures d'estat de la història, ja existia la corrupció. Entre altres pràctiques irregulars, hi consta que els magistrats judicials prevaricaven i que es compraven testimonis. La corrupció és més vella que l'anar a peu. "Demanar amb la mà buida és una temeritat", resa un vell proverbi que il·lustra com el pols moral de la humanitat ha evolucionat amb alts i baixos. Aquí caic i aquí m'aixeco. Al segle setze, el reformador Martí Luter descrivia la humanitat com un pagès embriac a cavall que, en posar-lo bé d'un costat de la sella, cau per l'altre.

La corrupció té molt passat i voldríem que tingués poc futur. Aquest diari proposava ahir un decàleg, elaborat pel politòleg Jordi Muñoz, per abaixar els índexs de corrupció. Es tracta de posar el màxim de traves a una tendència massa arrelada en el nostre subconscient col·lectiu: la de fer la guitza a l'estat, la de veure l'estat -i en general qualsevol forma de poder- com l'enemic a batre. Aquest esperit llibertari o antiautoritari paradoxalment ha servit als llatins d'aquest racó de la península Ibèrica per resistir els abusos històrics que ha hagut de patir, però alhora ha permès que florís, amb permissivitat i hipocresia generals, la corrupció que ara blasmem. I segurament també, ai!, ens ha privat de convertir en realitat la nostra vocació de disposar d'un poder propi.

Així doncs, la lluita contra la corrupció i a favor de l'estat propi són dues cares d'una moneda que ens ha de servir per superar l'aversió al poder. Ens farem grans finalment?

stats