10/12/2011

Breu història del nostre món

1 min

En homenatge a Ernst Gombrich, mort fa deu anys i autor de la deliciosa Breu història del món, assajaré d'escriure en aquesta modesta columna la meva versió dels últims 2.500 anys a Occident, des del punt de vista de la creativitat i l'organització col·lectives.

La filosofia, la història, la poesia, el teatre, l'ètica i la política -la idea d'igualtat davant la llei- són invents de la Grècia clàssica. Els romans ens han deixat com a llegat l'administració pública, el dret i grans obres d'enginyeria. La universitat, en canvi, és una aportació medieval, europea, urbana i cristiana. El Renaixement i la Il·lustració són, només -un només que és un molt-, dos moments de retorn als clàssics i de superació de la cotilla teològica: la ciència moderna n'és el seu gran fill; l'altre, la Revolució Francesa, que certifica la fi de l'Antic Règim.

Pel que fa als últims dos segles, la premsa -i per tant la comunicació de masses- és un invent burgès, industrial i privat del capitalisme, un sistema econòmic marcat per un creixement sostingut del consum de matèries primeres, béns i serveis i que, en el terreny de les idees i l'art, també ha portat la revolució dels idealismes de la contemporaneïtat. Dins aquesta era capitalista, l'estat del benestar és la regeneració de l'estat liberal com a autodefensa davant la utopia comunista fallida.

A vista d'ocell, han anat així. Més o menys, esclar. ¿Inventarem res, nosaltres, homes i dones del segle XXI?

stats