Misc 18/12/2010

Madrid sempre guanya

i
Ignasi Aragay
1 min
Barcelona, Gallardon

Madrid té un deute tangible i fenomenal, i 40.000 barraques. Una ciutat global, sens dubte. Barcelona té una imatge intangible i fenomenal, sense barraques. Una ciutat global, també. Però és profecia que l'alcalde Alberto Ruiz Gallardón repetirà i guanyarà, i en canvi, com que al PSC se li ha despertat la vena suïcida, Jordi Hereu hi tornarà i perdrà estrepitosament. ¿Per què passa, en política, i a la vida, que el bo perd i el dolent guanya? Perquè les paraules i les idees compten tant com els fets.

Els madrilenys estan acostumats al cop de talonari. Algú ja taparà el forat. La capital d'un país que vol estar entre els grans ha de ser fantàstica. Això és el que ofereix Gallardón, en la més pura tradició de l'Espanya radial i eterna. Madrid sempre guanya. Als barcelonins ens sedueix una ciutat guapa i intel·ligent, que s'espavila per si mateixa, al marge de l'Estat i fins i tot, ai!, del país, una ciutat que sap explicar-se i sap vendre's, ocurrent i somniadora. Això és el que hem viscut de la democràcia ençà, amb el punt àlgid dels Jocs Olímpics... i després, un dolç declivi.

L'encís es va començar a trencar amb el Fòrum del 2004. No és que Barcelona hagi deixat de funcionar raonablement bé, però s'han acabat les idees, el relat. I sense això, Barcelona no és res. Algú hauria d'imaginar un futur enginyós, que per força ha d'anar lligat al que fem millor: llibres, art, arquitectura, museus, teatre, cinema... Digueu-ne indústria del coneixement, si voleu. Al país li cal inventar una nova capital. Qui s'hi posa?

stats