23/09/2017

Ara sí: estem fent història

3 min

Estem fent història. Potser l’estem repetint. Estem tornant a lluitar i estem tornant a sofrir. Sona dramàtic, però és així. Pregunteu-ho, si no, a la gent concreta detinguda, persones com vosaltres, amb famílies i esperances. La llibertat costa molt de guanyar. Quan la llibertat deixa de ser un crit abstracte, quan la seva defensa té conseqüències reals i palpables, és quan l’apreciem de debò. Els joves finalment ho han entès i han sortit al carrer. Encara no en són conscients, però aquests dies que hem passat i els que vindran marcaran políticament per sempre més les seves vides. Un dia podran dir: “Jo hi era!” Estem vivint una autèntica revolta popular. Catalunya omple portades de la premsa mundial. El món ens mira. Ara sí.

Estem fent història. Estem vivint la vida com una aventura. Cada dia, quan et lleves, et preguntes: i avui què passarà? Aquest vertigen és trepidant, i perillós. Adrenalina. Valentia i por. Com si fóssim els protagonistes d’una pel·lícula, d’una gran història. Està passant, som a l’ull de l’huracà d’una lluita per la llibertat d’un poble. Crec que a hores d’ara ja ningú pensa que dir-ho així sigui una exageració. És així i és apassionant. Com al cine, a l’altre costat hi ha algú que vol esclafar-nos, que no tolera la nostra audàcia col·lectiva, cívica i pacífica: pretén passar-nos pel damunt. La seva arma és la llei feta a mida, la llei del més fort. I no vacil·larà.

Estem fent història, la història tants cops imaginada de construir un país més lliure i més just. Era això, és això, ara i aquí: defensar les urnes, no callar, no cedir. Mantenir-se al peu del canó, cadascú des del lloc que cregui més útil. Mantenir-se fidel al servei d’aquest poble, colze a colze amb els que no pensen com tu, jugant-te-la, posant-hi el teu gra de sorra. Mantenir també el cap fred, combinar les emocions amb la raó. Posar-hi l’única arma que realment tenim: els somriures i la paraula. Persistir. Aquesta és la nostra èpica possible.

Estem fent història. Estem escrivint el futur, dia a dia, hora a hora. D’aquí uns anys analitzarem el que ens està passant amb lupa, escrutarem cada decisió, cada encert i cada error. Tindrem la perspectiva que ara ens manca. I mentrestant, en aquest present que sabem decisiu, només tenim la intuïció de seguir avançant en un camp de mines. Alea jacta est. Som al cor d’una arriscada batalla contra un poder superior que també diu que defensa la democràcia. Democràcia contra democràcia. Quina vencerà? ¿La rància democràcia del 78 fossilitzada per un nacionalisme d’estat amb tics autoritaris o la nova democràcia en construcció d’un país nostàlgic de la seva llibertat?

Estem fent història. Estem enllaçant passat i futur. El passat dels que van lluitar i van perdre -Salut, vells republicans! Salut, antifranquistes!- i el futur dels que volem guanyar. Quan el passat, de cop, reapareix per abraçar l’avenir és quan la història treu el cap. No passa gaire. Normalment els pobles sobreviuen, la gent treballa, estudia, s’enamora, viatja, compra, dorm i menja. Els més desperts somien, els més ambiciosos ostenten el poder. I poca cosa més. Però a voltes, excepcionalment, com un volcà, es produeix una catarsi col·lectiva, i molts aparquem les nostres vides més o menys plàcides, més o menys difícils, i ens impliquem en una causa comuna. Així estem. Ara és el moment.

Estem fent història. Ens lliga alguna força invisible, potser un vell déu de la llibertat, potser l’autoritat que ens dona haver fracassat moltes vegades i haver sobreviscut, tossudament. Potser la dignitat dels que ens han precedit o la il·lusió dels nouvinguts. Perquè res no neix i res no mor: tot ve de lluny i tot va més enllà, com una fràgil cadena humana. La cadena de la història. Que la sort ens acompanyi.

stats