29/01/2013

Aniversari Gandhi

2 min

Demà es compleixen seixanta-cinc anys de la mort de Gandhi, assassinat per un hindú radical un 30 de gener del 1948. L'agost anterior l'Índia havia aconseguit la independència gràcies a la seva lluita pacífica. Gandhi va unir en una sola causa el pacifisme, la concòrdia religiosa -entre hindús i musulmans-, la reforma social -superació de la política de castes i de la marginació de la dona- i la lluita per la llibertat del seu país. El seu combat va ser una bogeria. No era un polític convencional, era un líder civil, espiritual. Tocava tant de peus a terra que a vegades no semblava d'aquest món. Potser per això, practicant la mesura extrema de la vaga de fam, es va sentir sol contra el món. Però se'n va sortir: va aconseguir canviar-lo.

Sense la seva determinació, tant per doblegar el govern colonial britànic com contra l'ànim de revenja del seu poble, la història hauria anat d'una altra manera. Malgrat que al final la independència comportés la partició del país entre l'Índia i el Pakistan -cosa que no desitjava-, durant molts anys va aconseguir tenir tot un poble al darrere. Va ser admirat i estimat a casa i arreu. I seguit en la seva increïble revolució. Ho tenia clar: "No hi ha camí cap a la pau, la pau és el camí". El seu nacionalisme, doncs, va ser l'altra cara de la moneda dels coetanis nazisme i feixisme genocides de la suposadament civilitzada Europa.

Després de Gandhi, la no-violència ha passat a formar part del patrimoni per fer progressar la humanitat en la llibertat i la igualtat. Perquè el líder indi era dels que creien que per sobre de la legalitat, per damunt de les lleis, hi ha el sentit de justícia, una lliçó que encara avui molts es resisteixen a aprendre.

stats