EL MERAVELLÓS SECRET de la vida és aquest: totes les vides, totes les persones, amaguem algun secret. D'alguna manera, tots portem una doble vida. Veig un senyor tocat i encorbatat i penso: aquest no és el que sembla. No ho puc evitar. Em miro a mi i em dic: és impossible que els altres s'imaginin tot el que em passa pel cap. Sense aquesta dimensió secreta, què faríem? Si fóssim transparents, si tot ho expliquéssim i tot se'ns veiés, la convivència resultaria impossible. La gent que xerra molt amaga molt; la gent que calla, calla molt. I per molta intimitat que despullin les xarxes socials, el secretisme continuarà pels segles dels segles, amén.
Fa temps que conec la Maria Helena Feliu. És una senyora encantadora, psiquiatra prestigiosa. De vegades coincidim en tertúlies amb amics comuns. L'altre dia, de cop, m'assabento de la seva història: és la filla secreta de Joan Estelrich, el creador de la Col·lecció Bernat Metge , el gran intel·lectual al servei de Francesc Cambó. Estelrich, casat, va tenir un relació apassionada amb Paulina Pi de la Serra, casada. De la unió va néixer la Maria Helena, que va ser educada per una família de Gràcia, on va créixer feliç amb uns altres pares. De tant en tant veia l'Estelrich. La Maria Helena, que ha acabat sent experta en problemes de parella, finalment, al cap dels anys, s'ha decidit a escriure el seu secret. Què faríem sense secrets? I què faríem, també, si no tinguéssim la possibilitat d'alliberar-nos dels nostres secrets?
