Publicitat
Publicitat

PARLEM-NE

Advertència als polítics conservadors

SER MORAL NO ÉStant tenir uns principis i ser-hi fidel com respectar els principis dels altres. No n'hi ha prou amb la pròpia coherència, també cal la tolerància, escriu Rubert de Ventós. Saber qüestionar la nostra veritat ens acosta a una veritat superior, feta, com insistia Espriu, de molts fragments d'un mirall trencat. Només des d'aquesta consciència de saludable dubte moral es pot bastir una vida en comunitat, una democràcia realment deliberativa. Aquesta idea de moral i de veritat és fruit de l'experiència de canvi constant. En el curs de la vida d'una persona -i ja no diguem d'una col·lectivitat- tot evoluciona permanentment i per això les veritats i la moral també canvien.

El conservador és algú que es resisteix al canvi, que es nega a dialogar amb una realitat en transformació. El primer que aprèn un adult és a dubtar de les pròpies certeses: les teves prioritats, gustos i opcions no seran mai exactament les dels altres. Les rigideses ideològiques i morals fan la vida més difícil. Els prejudicis ens tanquen. Ens impedeixen posar-nos en la pell del que no pensa com nosaltres. És un exercici altament regenerador saber mudar de pell. De fet, el nostre cos ja ho fa, això. No es tracta de caure en el relativisme moral o ideològic, sinó de fugir de qualsevol temptació fonamentalista. Es tracta de perdre la por a pensar i a canviar.

L'atractiu actual de la política catalana és que s'ha instal·lat en el canvi. Qui estigui disposat a canviar, guanyarà. Les veritats de la Transició s'han esfumat.

Riure, malgrat tot
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF