Publicitat
Publicitat

PARLEM-NE

Adaptar-se o morir

Hi ha tendències que estan escrites. Ara tocava un papa de fora d'Europa i tocava canvi d'entorn. Tocava fer un gest d'universalitat i pluralitat, i que ningú confongui això amb progressisme. No és el cas. I així ha estat: els cardenals han triat un argentí jesuïta, Jorge Mario Bergoglio, el nou papa Francesc. L'Església catòlica, tot i que al seu ritme reposadíssim -que la inevitable renovació no ens tregui la sagrada tradició-, té capacitat d'adaptar-se als temps. Així ha sobreviscut un parell de mil·lennis, tot i una secular mala salut de ferro. Quants segles fa que està en crisi? Ha deixat mai d'estar-hi? La seva és una història de cismes, divisions, corrupcions, desconnexions, guerres... I, tanmateix, la nave va . Ja tenim nou pontifex maximus , un americà jesuític amb nom franciscà.

Tot això passava ahir a Roma, hores després que en un petit racó del món cristià, al nord-est de la romanitzada península Ibèrica, un grup d'homes i dones elegits pel poble optessin majoritàriament pel dret a decidir dels seus feligresos catalans. Dret a decidir: 104 sí, 27 no. Com dèiem, hi ha tendències que estan escrites. A Catalunya, toca fer un pas endavant, i així s'està fent. Com l'Església, Catalunya també ha demostrat una gran capacitat d'adaptació als temps. Això li ha permès sobreviure. La nostra llengua i cultura tenen igualment una mala salut de ferro. Després de l'ensulsiada del 1714, al segon terç del segle XIX va començar la Renaixença literària, i a finals de la centúria, el catalanisme polític. L'objectiu inicial, reiteradament frustrat, va ser regenerar Espanya. Ara toca una altra cosa. Toca ser a Europa.

Adaptar-se o morir. Canviar o morir. Papa americà, estat català.

Riure, malgrat tot
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 17/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF