Abisme fiscal (en cap)

Ni diàleg ni opinió. Per si algú dubtava que l'ofensiva de l'Estat va de veres, ahir van quedar les coses clares. No només no hi ha cap disposició a dialogar sobre el dret a decidir que reclamen una àmplia majoria de catalans, sinó que tampoc es permetrà que cap peça clau sota el control de l'Estat se surti de l'ortodòxia anticonsulta. Si fa quatre dies el govern Rajoy feia veure que no passava res, ara es tracta exactament del contrari: que no passi res a Catalunya.

S'ha girat el mitjó. La declaració de sobirania del Parlament ha deixat de ser un joc de nens sense conseqüències jurídiques. El Constitucional se n'encarregarà. I el fiscal en cap de Catalunya, Martín Rodríguez Sol, que ja havia incomodat el seu superior de Madrid, Eduardo Torres-Dulce, pel cas del fals informe d' El Mundo contra Mas, s'ha convertit en la primera víctima propiciatòria. Avís per a navegants, començant pel capità Mas.

L'Estat exigeix fer pinya. Prohibit defensar la consulta des de cap instància administrativa. Un abisme separa el consens català de l'espanyol. Un abisme que s'acaba de carregar el fiscal superior, tot un senyor de bé i com cal, de l'ala conservadora. El seu pecat? Haver gosat apuntar-se al que defensa un PSC que també està sota sospita: una consulta d'acord amb la legalitat. ¿Es pot sancionar algú per mostrar-se a favor de complir la llei? ¿Algú que ahir es va apressar a dir que "comparteix, respecta i acata" la legalitat? Queda clar que aquest no és el problema. La qüestió és que calia demostrar un càstig exemplar, tallant d'arrel la més mínima desviació. Discrepància zero. Al dret a decidir, ni aigua. La discrepància tractada com a heretgia anticonstitucional.