image-alt

IGNASI ARAGAY

El perill del neovictimisme

“Persistència, perseverança i paciència”. Puigdemont ho va dir fa un any, abans de marxar a l’exili després de la DUI fallida, i ho repeteix sovint. Dijous a la nit ens ho va tornar a recordar en la festa...

Catalunya vista des de Venècia

Gràcies a Nicola Padovan, visito a Venècia, a la Universitat de Ca’ Foscari, Patrizio Rigobon, catalanòfil, que em fa a mans un llibre acabat de sortir del forn: el número vuit de Rivista italiana di studi...

En defensa del Parlament

No podem posar en risc més coses. No podem convertir el Procés en una trituradora històrica. És important que consensuem uns mínims a preservar. El Parlament no es toca. És la màxima instància de la...

Els (altres) paisatges de la nostra vida

Tots tenim al cap unes postals idíl·liques com a paisatges de la nostra vida. Aquell tall de muntanya o de mar que recordem net de les impureses de la realitat i que associem a les vacances. És una de les...

Com es comença el diàleg?

Des de l’1-O i fins avui hem mesurat les respectives forces al carrer i a les urnes. L’Estat s’ha mostrat implacable, esclafador. L’independentisme s’ha demostrat molt i molt resistent. En aquest punt del...

Quina és la veritat del Procés?

No hi ha una única veritat, senzillament perquè la veritat no és senzilla. L’important de la veritat no és trobar-la, sinó no deixar-la de buscar honestament. Al llibre Breve historia de la verdad (Ático de...

De Quim (Torra) a Quim (Forn)

Ple absolut al hall del CCCB, de públic i d’autoritats, per a un acte protagonitzat per un gran absent: Joaquim Forn, exconseller d’Interior, pres polític i autor del llibre Escrits de presó ...

Manuel Valls, el candidat perdudament enamorat, fins i tot de Ciutadans

El cosmopolitisme és amor. La política és amor. Tot és amor. La posada en societat de la plataforma amb la qual l’ex primer ministre francès Manuel Valls aspira a convertir-se en alcalde de Barcelona va...

Només s’enfonsa Venècia?

Només s’enfonsa Venècia? O també Itàlia, Europa, els Estats Units? També Espanya, i amb ella Catalunya? I Barcelona? M’ho preguntava fa uns dies tornant de la ciutat de Tintoretto, el pintor de la...

Els sentiments (i les idees de fons) de Joaquim Forn

És trasbalsador. Et remou per dins. Els Escrits de presó (Enciclopèdia) de Joaquim Forn, sincers i senzills, no et deixen indiferent. És impossible. És com si convisquessis amb un pres, amb totes les...

Via unilateral o imaginació lateral?

Via unilateral? Potser millor línia lateral. La batalla política també es guanya amb imaginació. La desobediència serà només una conseqüència. Abans cal fer molta intendència. És més intel·ligent jugar...

La Irene, una dona que té por

A la Viena del món d’ahir, la de principis del segle XX, la jove i rica Irene, mare de dos fills, té un amant, un encara més jove pianista, i té pànic a ser descoberta pel seu marit, un prestigiós advocat...

Ko Tazawa, atrapat a Catalunya

El catalanòfil nipó Ko Tazawa, traductor del Tirant lo Blanc -hi va dedicar 10 anys-, però també de Jesús Moncada, Sánchez Piñol o Espinàs, i autor del best seller divulgatiu Catalunya i un japonès ...

Sánchez: ni Franco ni Catalunya

Pedro Sánchez. L’objectiu del president espanyol d’aquesta tardor és consolidar la seva imatge d’estadista. Busca ocupar la centralitat, arraconant Cs i PP cap a la dreta radical, i recuperant el vot...

Jean Marie del Moral i la vulgaritat del diner

Jean Marie del Moral, fotògraf. Fill d’exiliats republicans: del José, d’una bona família de Jaén, i de la Pilar Mir Marquès, d’una humil família de la Granja d’Escarp. Van anar a parar al camp d’Argelers....

“L’autèntica felicitat és conèixer la veritat sobre el món i tu mateix”

Després d’explicar la història de la humanitat a Sapiens i d’explicar el futur de la humanitat a Homo deus, Yuval Noah Harari (Qiryat Atta, Israel, 1976) hi torna amb 21 lliçons per al segle XXI (Edicions...

Josep Fontana, tota la saviesa d’aquest món

Ens ha deixat una veu lúcida i independent, forjada des de l’erudició compromesa. Un ciutadà de la polis catalana, espanyola i europea. Des del seu modest pis de Barcelona, al Poble-sec, envoltat de llibres...

El Procés no és una final de Champions

El gran perill a què s’enfronta cada cop més l’independentisme és deixar-se portar per l’emotivitat, respondre sempre a cop calent, com si cada nit juguéssim un partit a vida o mort. Viure cada dia, cada...

Un estiu entre reixes

Costa d’assimilar-ho. Mentre uns estem de vacances, hi ha ciutadans demòcrates i pacífics a la presó. Com podem considerar-ho normal? I n’hi ha a l’exili. Sí, exili polític: si tornessin també acabarien...

Ja no som un sol poble?

Comença a quallar la idea que ja no som un sol poble, com si el Procés s’ho hagués carregat i haguessin emergit, amb tota la cruesa, dues comunitats polítiques i identitàries enfrontades, una fractura...

El fracàs de Catalunya

El Procés, encara que hagi quedat a mitges, és un èxit. És un gran assoliment comunitari. En un món on la reacció a la globalització agafa a tot arreu l’aspecte del tancament nacionalista i xenòfob, des del...

Per què no hi ha full de ruta?

I ara què s’ha de fer? És una pregunta recurrent que té mala resposta. La més honesta és dir “ara cal temps”. No hi ha full de ruta i segurament no n’hi pot haver. I potser això no és dolent. Les...

Tota la saviesa (filosòfica) de Montaigne

Montaigne és inesgotable. En el seu jo expressat als Assaigs hi cap tota la humanitat. Jaume Casals, filòsof i rector de la UPF, es capbussa a ¿Qué sé yo? (Arpa) en la filosofia del perigordià, d’aquell...

La carta guanyadora

Els que tenien pressa han après que el camí més recte no sempre és el més ràpid. Els que tenien dubtes els han esbandit comprovant que a l’altre costat hi ha majoritàriament el granític nacionalisme...

El millor mètode educatiu

Deia Tolstoi que, si vols educar l’alumne a través del coneixement, has d’estimar i dominar la matèria que ensenyes, i llavors l’alumne agafarà gust per l’assignatura i t’estimarà a tu. És així com podràs...

Tot això passava quan començàvem a ser catalans

Fins i tot en un país tan petit i reconcentrat com Catalunya hi ha terres llunyanes, indrets que resten com aturats en el temps, fora de l’abast del turisme massiu i del progrés adotzenat, terres que es...

“És impressionant que a la meva edat em facin sorpreses”

Abans de començar l’acte, entre bambolines, no les tenia totes. No es veia amb cor de llegir el text que s’havia preparat. Al matí havia anat a Catalunya Ràdio, després al barber perquè l’afaitessin... i al...

Som (i serem) un pacte de convivència

Quina mena de gent aspirem a ser? Com voldríem que visquessin els nostres fills? Com volem ser percebuts a Europa i al món? Què pretenem aportar com a poble? Realment quin futur anhelem? Abans de seguir...

El mirall suís de Quim Torra

Ara que el somiador Quim Torra viu una acceleració presidencial enmig d’un fre processista, la tendència a mitificar el seu passat suís, aquell temps bovinament i sentimentalment aturat, deu anar in...

El camí és el discurs

Dino amb l’advocat d’un dels presos polítics, amb un alt càrrec de l’Ajuntament de Barcelona i amb un alt executiu d’una empresa amb participació pública i privada. És a dir, un professional liberal...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | ... | 38 | 39 | 40 | 41 | 42 | Següent >