31/12/2012

La tele sempre guanya

2 min

A Espejo Público d'Antena 3 van decidir tocar la problemàtica de la ludopatia a Espanya. Uns dies després de dedicar un especial a la grossa té sentit, no? Albert Castillón, que era qui portava la veu cantant, ens advertia amb el to apocalíptic habitual que "vamos a alertarles de un fenómeno que con la crisis aumenta; el de las apuestas a los juegos de azar ". L'altre copresentador, Roberto Leal, rematava la nostra angoixa interior afirmant que " cada vez engancha a más gente y son más jovenes ". Rigor. I per si voleu saber el to que volien donar al tema, frases com " porque lo tienen muy fácil; tienen el ordenador delante " o bé "muchos empiezan su calvario con un anuncio " esvaïen qualsevol dubte. Et venien ganes de no posar-te mai més davant d'un teclat. Tot seguit diversos testimonis de bona fe corroboraven les afirmacions dels dos presentadors i ens van explicar el seu calvari personal amb l'addicció al joc. I és que " ahora sin moverse del hogar uno se puede arruinar porqué no hay control ", va deixar anar Castillón sense immutar-se i amb aquella veu greu digna d'un tràiler de pel·lícula de terror. Però si encara no estàvem prou acollonits, un reportatge ens va acabar de posar la por al cos amb frases tan informatives com " una vez das el número de la Visa estás perdido ". El colofó, però, va ser el comentari sobre les mestresses de casa que " vemos todos los días jugando a las máquinas tragaperras ". " Hay amas de casa que se prostituyen para poder jugar ". Prou. Suficient.

Però el millor encara havia d'arribar. Minuts després d'haver despatxat el tema de la ludopatia, Roberto Leal es va disposar a fer publicitat al plató amb una eufòria digna de revetlla de Cap d'Any. I sabeu què anunciava? " ¡Canal Bingo, ya se puede jugar al bingo des de casa! ". Ah, i " ¡es tan fácil como cantar bingo! ". I el públic del plató aplaudint a cor què vols. Surrealista. Bon any i bona sort.

stats