I sort que no el van crucificar

Els còmics Ángel Martín i Ricardo Castella difícilment oblidaran el seu pas pel plató de + Gente de La 1. El que havia de ser la típica entrevista de promoció del seu espectacle teatral Nunca es tarde va derivar en una emboscada d'aquelles que es recorden durant força temps. Probablement tot va començar quan Ricardo Castella va recordar a Anne Igartiburu el seu famós incident amb Mariló Montero. L'Anne se'n va sortir prou bé i semblava que la cosa no anava a més. Ara bé, un cop acabada l'entrevista i l'actuació musical dels dos, l'Anne va passar al contraatac. Per a l'ofensiva va fer servir una de les seves col·laboradores, la periodista del cor Cristina Fernández, que va irrompre al plató per demanar explicacions a Ángel Martín. Fernández exigia que Martín demanés disculpes públiques per les crítiques que havia fet sobre els periodistes del cor quan presentava Sé lo que hicisteis a La Sexta. Fernández estava realment empipada i es va erigir en una mena de defensora d'un dels col·lectiu dels que més mal han fet al periodisme. Martín, lluny de d'arronsar-se, va refermar-se en les seves opinions i va negar que ell es limités a llegir els guions crítics. Al contrari, va confirmar que ell també els escrivia. Les respostes no van agradar gens a Fernández, que el va acusar de tenir una postura "inflexible" -al meu poble d'això en diuen coherència-, i el va amenaçar de fer-li un boicot al teatre. Tot això enmig del silenci còmplice d'Igartiburu, que contemplava l'escena amb satisfacció. El millor, però, encara havia d'arribar. Quan els còmics van abandonar el plató, perquè no van voler participar en la tertúlia del cor com pretenia Igartiburu, van començar a caure els mastegots de debò. Els tertulians van destrossar verbalment Martín durant una bona estona, en un acte de venjança poc elegant i covard, fins que Igartiburu va decidir que tocava "hablar de cosas más agradables ". Patètic.