Un ratolí a la cuina

P esadilla en la cocina , el programa en què el xef Alberto Chicote ajuda a salvar restaurants en crisi, genera diversos sentiments en l'espectador. Sovint contradictoris. Ara bé, la situació és encara més xocant si el restaurant és proper. En l'últim capítol vam poder comprovar com un restaurant mexicà de Barcelona era l'escenari d'una autèntica guerra entre els socis i el personal de l'establiment. Insults, discussions i una poca professionalitat que feia feredat. Vam descobrir que un ratolí portava mort al rentavaixelles espatllat més de quatre mesos. Ens ho va ensenyar el mateix cuiner del restaurant com aquell qui no vol la cosa. No és broma. Si ha tingut conscientment un animal mort a la cuina, fot molta basarda pensar en quines condicions higièniques s'ha estat cuinant, no? M'estimo més no donar-hi gaires voltes i que actuïn les autoritats sanitàries. El pitjor del local, però, va ser descobrir una de les sòcies. Una noia, que anava de pija , malcarada, maleducada i amb tendències psicòpates. A casa vam passar por. Et toca de veïna de la comunitat i ja has begut oli. Segur. Era el típic personatge que et generava tanta vergonya aliena que volies canviar de canal, però al mateix temps una curiositat, quasi antropològica, que t'obligava a quedar-te fins al final. A mi sempre m'ha agradat l'antropologia. I en ser un restaurant de Barcelona no en vaig tenir prou amb el que acabava de veure. Vaig haver d'entrar a internet i googlejar més informació sobre el restaurant en qüestió. Vaig llegir les opinions dels clients en diverses webs de restaurants. Vaig acabar al perfil de Facebook del restaurant repassant els comentaris del mur. M'hi vaig passar una bona estona. I val a dir que vaig comprovar que no era l'únic que havia tingut sentiments contradictoris. Ah, i al restaurant no hi penso anar. Que una cosa és ser antropòleg, i una de molt diferent és ser un kamikaze.