Si t'has de casar en els pròxims dies, ets de la família Mittal o, senzillament, ets bona persona, el programa Novias al borde de un ataque de nervios no és una bona recomanació. De tot cor. Aquest format nord-americà, que es pot veure a Nova, del mateix grup d'Antena 3, genera més mal rotllo que un enfrontament entre Jordi Cañas i... Jordi Cañas. Les núvies d'aquest programa són persones egoistes, malparlades, malignes, manipuladores i agressives. Totes tenen poca cultura i la seva posició econòmica no és la més favorable, per dir-ho de manera suau. Els productors abusen d'aquesta gent i generen situacions límit perquè treguin el pitjor que porten a dins. I aquest pitjor és molt, creieu-me. I no hi falta la violència. De fet, són habituals les baralles entre els nuvis i una mica amb tothom. També és molt dur escoltar frases com " Voy a darle dos años de prueba y, si no, me divorcio de ese mamón ". O que una núvia li digui al seu futur marit que "no es nuestra boda, es mi boda, piensa que tú eres un añadido " després d'explicar a càmera que " el amor está sobrevalorado ". Tot plegat molt constructiu. La ruïna dels bons sentiments. El col·lapse de la bona fe. El més dur, però, era veure la cara d'un pobre noi quan la seva promesa li tirava en cara l'anell que li havia regalat amb tota la il·lusió de qui es pensa que ha trobat la dona de la seva vida. " Voy a enterrar tu anillo en el jardín y a comprarme otro ", li va disparar amb violència. Quin disgust. I malgrat tot es casaven. Però ja era igual perquè jo ja havia canviat de canal. Tanta violència física i verbal, que voleu que us digui, acaba per cansar.
'El padrí' també crea opinió. L'altre dia a la tertúlia d' El cascabel de 13 TV, que dirigeix i presenta Antonio Jiménez, explicaven els escàndols de corrupció del sindicat UGT en una notícia. Les imatges i la veu en off anaven acompanyades d'una música molt especial: la banda sonora d' El padrí , de Nino Rota. Si l'espectador encara no sabia quin era el posicionament del programa, aquesta cançó coneguda per tothom l'acabava de situar del tot. La música com un element clau per editorialitzar la informació. Poc subtil, però molt efectiu. I, després, tots els tertulians menys un es dedicaven a sucar pa en un escàndol que està donant molt de suc als mitjans de la caverna. Creuen, suposo, que la corrupció sindical tapa la del partit en el govern de l'Estat. Com si fos la mateixa cosa. Però no es pot posar al mateix nivell l'existència d'un doble finançament en un partit polític, que a sobre està governant, que la mala conducta d'una colla de sindicalistes impresentables, presumptes impresentables perdó, que es dedicaven a fotre's mariscades a càrrec de l'erari públic. I això no ho tapa ni la banda sonora d'El padrí , ni la d' Armageddon .
