Quant em dónes pel meu ull?

Empeños a lo bestia del Canal Xplora és un d'aquells programes que et deixen perplex davant el televisor i et generen moltes preguntes sobre la condició humana. El xou ens mostra el dia a dia d'American Jewelry and Loans, una de les cases de préstecs més grans de Detroit. Per una banda, les relacions de la família que la gestiona, i per l'altra, els clients. La família està liderada per un individu amb pocs escrúpols que porta el negoci de forma tirànica i que en un país normal estaria entre reixes. Els seus fills tampoc es queden enrere. Ara bé, el que és realment més sucós són els clients. Des de gent que vol empenyorar coses més o menys normals, com televisors o joies, fins a casos més extrems que et remouen l'estómac. Hem pogut veure casos com el d'un home disposat a empenyorar el seu ull de vidre, traient-se'l davant el mostrador, dents d'or també extretes en directe, roba interior usada o bé un cotxe amb un mort al maleter. Una galeria dels horrors de la misèria. Tot s'empenyora a canvi d'uns dòlars. Els clients, no cal dir-ho, acostumen a ser gent de les classes populars o de grups en situació de risc. El programa és com una exposició morbosa de la misèria i la seva gestió. I quan dic gestió, em refereixo al procés de regateig entre els propietaris i els clients. Fa feredat veure com s'estableix una negociació purament monetària per un ull de vidre. Sobren els comentaris. I evidentment les transaccions no són entre iguals. Els propietaris d'American Jewelry tenen la paella pel mànec davant de tanta necessitat. Una metàfora del capitalisme més salvatge. El pitjor de tot, però, són les nombroses discussions i insults que esquitxen permanentment el programa. Però el clímax arriba amb les baralles físiques. Un pinxo de discoteca de dos metres s'encarrega d'escalfar aquells clients considerats problemàtics. Quin espectacle més reconfortant.