Els dilemes amb YouTube
Produir continguts a YouTube encara no és un bon negoci per a la majoria, si entenem per negoci obtenir un retorn econòmic a curt termini. No ens enganyem, els únics que ara guanyen diners a la plataforma de vídeos més popular del món són quatre nois, anomenats youtubers, que acumulen milions de visites als seus canals. El que passa és que s’ha generat una llegenda sobre aquest star system youtuber espanyol i sembla que tothom s’hi està fent ric. Fals. La realitat va per una altra banda. Els ingressos per publicitat, mai del tot aclarits, se’ls queda majoritàriament Google i, per tant, per guanyar-hi una mica has d’obtenir milions de visites, i això és molt complicat o del tot impossible si tens la gosadia de fer continguts només en català. I quins són aquests continguts que donen fama i ingressos a alguns? Doncs bàsicament els vídeos en què es comenten partides de videojocs i es donen consells de tot tipus als internautes, i també les parides més diverses que us pugueu imaginar. Tot sovint, la qualitat d’aquests continguts és realment baixa, per no dir una altra cosa més gruixuda. Poc talent amb algunes excepcions. Sorprèn quan veus les xifres d’alguns d’aquests usuaris. És el que té la democratització de la mediocritat, en què tothom que té una càmera ja es pensa que és un content creator. Les coses s’han de treballar una mica més, a la vida i a internet. Ara bé, fer coses a YouTube és interessant per diversos motius. Arribes a una audiència brutal i mundial. És un bon aparador per fer proves a un cost petit, el públic que hi ha és molt jove i és la plataforma que més creix. A més, YouTube permet fer comunitat perquè ja és la xarxa social en majúscules. Ja hi ha una part dels consumidors que el fan servir com a primera pantalla i gairebé única. No seria estrany que alguns continguts que ara acostumem a veure per la televisió convencional passessin només a YouTube. De fet, alguns esdeveniments esportius en directe ja s’han retransmès directament a YouTube, amb un èxit rotund. El que cal millorar, doncs, és el model de negoci, perquè els productors audiovisuals puguin guanyar-hi alguna cosa i recuperar la inversió feta. Potser caldrà que Google estigui disposat a repartir millor el pastís publicitari. El gegant nord-americà hauria de premiar més els bons continguts. D’aquesta manera, potser també veuríem sorgir un star system youtuber català. Seria fantàstic. A vegades és millor perdre un dit que no pas perdre la mà, no? El que passa és que els propietaris de la plataforma tenen la paella pel mànec i no es veu cap símptoma que la cosa hagi de canviar a curt termini. A ells el model ja els funciona, i molt, davant la desesperació d’aquells que pretenen fer més coses a YouTube, però sense perdre-hi diners. Quin dilema.
