Per si no us n’havíeu assabentat, avui comencen les finals de ¡Mira quién baila! a TVE. Els finalistes són Corina Randazzo, Miguel Abellán, Adriana Abenia i Felipe López. Si no us en sona cap, és normal, no sou extraterrestres. El programa que presenta Jaime Cantizano ha passat sense ni pena ni glòria per les nits dels dilluns. A Catalunya, sovint, ha estat la sisena opció escollida pels espectadors. No cal dir res més. El millor del programa ha estat el Sevilla fent de jurat. El cantant de Los Mojinos Escozíos és l’únic que ha aportat una mica de frescor i transgressió a un format molt encarcarat que és realment complicat que tingui una nova temporada. La presència de Norma Duval al jurat, un dels grans reclams del programa, és evident que no ha cridat l’atenció dels espectadors. Fins i tot al coreògraf Poty, abans estrella indiscutible del format, se l’ha vist apagat en aquesta edició. I és que, des de fa un temps, quan un veu els programes de TVE té una certa sensació de tristesa, de grisor, de pessimisme. És com un núvol gris que recorre tota la cadena. No ho noteu? Per intentar escalfar el programa d’avui, la finalista Corina Randazzo va publicar una foto a Twitter amb els seus tres ballarins quasi en pilotes. Ja val tot per intentar salvar la quota de pantalla. Mesures desesperades. Però és molt dubtós que això funcioni per diversos motius. En primer lloc, l’últim capítol va recollir un pobre 8,5% de quota a Espanya, i això no permet ser gaire optimista. Difícilment ho aixecaran. En segon lloc, el públic de ¡MQB! no és usuari de Twitter. Per tant, estratègia nul·la. El més curiós de tot plegat és que el fracàs de ¡Mira quién baila! és paral·lel als modestos resultats del programa A bailar, d’Antena 3, i podria marcar una tendència: el declivi dels formats de ball. Ara manen els programes de cuina. El temps ho dirà, però no ens estranyaria que el pròxim programa fos una barreja impossible de famosos ballant mentre fan receptes de cuina de la mare. I tot plegat presentat per Alberto Chicote.
Arístides Maillol, s/n. Aquestes vacances de Setmana Santa la majoria de converses en què he participat, de manera més o menys activa, giraven al voltant del Barça. Monotema absolut. Fins als nassos, la veritat. El club torna a ser un vesper espectacular. Ara sí que és més que un club. I no volen fer eleccions, pobrets. Desconec si TV3 renovarà La Riera, suposo que sí perquè els resultats són espectaculars i no fer-ho seria un error històric, però Catalunya no serà una país normal fins que no tinguem un culebró del Barça. Això és així. Guionistes de Catalunya, poseu fil a l’agulla, perquè tenim una feina ingent per fer. Arrenquem per fi la sèrie de l’any, de la dècada, de la història: Arístides Maillol, s/n. Ah, i els beneficis d’aquesta superproducció, per al pare de Neymar. Amb el permís de Jorge Messi, esclar.
