05/04/2015

Les calces de la Pantoja (segona part)

2 min
Les calces de la Pantoja (segona part)

Els fans d’Isabel Pantoja poden estar molt i molt tranquils. La Mònica Planas ja ens va explicar fa unes setmanes l’extens seguiment que va fer Espejo público de la desaparició de les calces de la folklòrica de la seva cel·la de la presó d’Alhaurín de la Torre, on està reclosa. Un cas que va commocionar l’audiència d’Antena 3 i part de l’estranger. Doncs bé, les calces de la Pantoja, no sabem si encara blanques, ja tornen a ser amb la seva legítima propietària després que una altra interna li robés en un acte de venjança mai prou aclarit. Encara sort. Ens ho va explicar a la seva manera en José, aquest nano que té una cosina a la mateixa presó que la Pantoja i que li fa de confident, i ell ho explica tot després al programa d’Antena 3 en rigorós directe. Molt professional tot. Un dels col·laboradors li va preguntar directament: “ ¿Le han robado otras bragas? ¿De aquellas sabemos algo? ” En José, com si fos un corresponsal al Líban, confirmava sense immutar-se: “ Puedo confirmar que se las ha devuelto y ha hecho las paces con ella ”. Unes calces blanques per segellar la pau. Mai una peça de roba interior havia sigut tan clau. Digne de Juego de tronos. Al plató no se’n sabien avenir, conscients que estaven davant d’una de les notícies de la dècada: “ ¡Se acabó el pleito! ”, exclamava un. I exigien confirmació de la notícia: “ ¿Dices que esas bragas vuelven a estar en prisión y que además hay buen rollo con la persona que le robó esas bragas? ” “ Efectivamente, así es ”, reconfirmava el bo d’en José. Aleshores, per deixar clara la validesa de la font, un dels presents va recordar que “es muy buena la información de José porqué todo lo que nos ha contado se ha ido confirmando ”. Ningú en dubtava.

Tot reivindicant ‘Els joves’. Ahir aquest diari parlava a bastament del fenomen de les sèries. Una moda que ha vingut per quedar-se, no com el running. Ja sé que no queda gaire modern dir-ho, però per mi la meva primera gran sèrie va ser Els joves. Ho sé, no tinc glamur, però què carai: ho havia de deixar per escrit! S’ho mereixen. Tota una generació vam vibrar amb aquesta sèrie trencadora, antisistema, àcida i avançada al seu temps. Penso que no és exagerat creure que ara una sèrie com aquella seria impossible de veure en una televisió pública o comercial. Perquè, cal recordar-ho, Els joves era una producció de la BBC, que TV3 va tenir la valentia d’emetre. En els pitjors anys de la política liberal de Margaret Thatcher, Els joves s’erigia en trinxera contra les polítiques conservadores de la Dama de Ferro. Els guionistes aprofitaven la sèrie per criticar agrament la primera ministra i retratar tota una generació britànica desanimada per la crisi moral, econòmica i social dels 80. Una sèrie very metal que va deixar empremta malgrat tenir només 12 capítols.

stats