Sobre aquest 2015 televisiu que hem deixat enrere

Benvolguts lectors, permeteu-me que comenci l’any recordant l’any televisiu que hem patit. Fent una relació del que m’ha agradat i el que no m’ha agradat tant, perquè fer servir el verb disgustar seria exagerat: només és televisió i, per sort, sempre tenim la possibilitat de canviar de canal o, senzillament, fer altres coses. Aquest exercici periodístic em servirà per fer catarsi: entrar al 2016 deixant anar llast i començar l’any ben net.

M’ha agradat que la sèrie Joc de trons segueixi en un estat de forma envejable i que l’expectació que crea la pròxima temporada vagi en augment. Que Jordi Évole sigui una referència absoluta del periodisme de qualitat. Com el 30 minuts. Que Merlí hagi sigut un èxit de crítica i audiència incontestable, el públic català es mereixia una sèrie així. Que un programa tan ben fet com El hormiguero 3.0 estigui fent la millor temporada de la seva història. Que Polònia segueixi en plena forma. Com El foraster. Que TV3 sigui líder malgrat tantes crítiques interessades, i mal intencionades, i segurament algun error propi. Que, malgrat tot, la política segueixi generant audiència a la televisió. Que el nivell de la ficció espanyola vagi in crescendo. Que El intermedio hagi sobreviscut a les brutals pressions polítiques. Que Buenafuente torni a ser ben tractat a la tele. Que el consum de televisió no hagi patit un descens tot i l’eclosió de més oferta. Que el 33 segueixi obert. Que els espectadors ara tinguin més oferta de VOD per internet.

No m’ha agradat que Gran Hermano segueixi sent un format d’èxit. Hauria de fer-nos reflexionar el fet que la televisió espanyola sigui la televisió del món que acumula més edicions d’aquest reality. Que els formats culinaris copin les graelles. Em preocupa que Bertín Osborne s’hagi convertit en el referent periodístic de TVE. Que la cadena pública espanyola estigui més devaluada i ensorrada que mai. Que certes cadenes maltractin algunes sèries internacionals d’èxit. M’escandalitza que es continuï insultant els catalans, amb total impunitat, des de les tertúlies d’extrema dreta que poblen la TDT. Que el duopoli d’Atresmedia i Mediaset acumuli més del 80% de la inversió publicitària i malgrat això continuï collant, de forma desmesurada, els proveïdors. Que l’Albert Om no estigui fent tele. Que 8TV segueixi sense ser una alternativa clara i que importi formats infames o en copiï d’altres de forma descarada. Que les cadenes comercials se segueixin saltant les limitacions publicitàries. Que la televisió de pagament sigui una enganyifa per l’excés de repeticions. Que els aficionats del futbol s’hagin de subscriure a més d’una plataforma per poder seguir tots els partits del seu equip. Que Sálvame segueixi en antena.