Un dels personatges més imitats i parodiats de la televisió, Sandro Rey, participarà en la segona edició de ¡Mira quién salta! a Telecinco. Per fi, es tirarà a una piscina amb aigua, no com fa en les seves prediccions futurològiques de matinada. El salt, mai més ben dit, a l’entreteniment de Rey, significa sortir de l’armari de la seriositat. D’aquesta manera, Rey es reconeix públicament com a personatge televisiu i deixa enrere la seva faceta de professional de la vidència. Ja era hora. Ara que el veurem en un format no habitual podrem descobrir la faceta més quinqui del personatge. Prepareu-vos. Frisso per veure’l discutir amb el jurat o amb els seus companys. Pot ser delirant. Per ser justos, la piscina hauria d’estar plena de les víctimes de Sandro Rey. El rebrien amb els braços oberts.
Un tertulià maleducat. El periodista Alfonso Rojo va tornar a demostrar a La Sexta noche que necessita tornar a l’escola. Li cal un curs de bona educació exprés. Rojo va aprofitar que tenien l’Ada Colau al plató per deixar-li anar “ está usted muy gordita para el hambre que se pasa ”. Així. La desqualificació personal és marca de la casa. El moderador de l’espai, Iñaki López, el va expulsar, com no podia ser d’una altra manera. Ara bé, en el següent debat ja va tornar a participar a plató. Que això és la tele, tampoc ens passem. Cal recordar que Rojo, la setmana passada, ja li havia dit a un altre tertulià, Pablo Iglesias, que s’havia de dutxar. I la setmana anterior li havia dit “ chorizo ” i “ mangante ”. L’historial és llarg i molt em temo que encara no s’ha acabat. Iglesias ha demandat Rojo per les seves desqualificacions. És el que es coneix com la judicialització de la tertúlia. Però Ada Colau encara havia d’escoltar com Eduardo Inda, d’ El Mundo, acusava a la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca de col·laborar amb ETA. Per a la Caverna, tot el que no agrada és ETA. No és estrany que després del programa Ada Colau escrigués a Twitter: “ Hacía un año que no me invitaban a ‘La Sexta noche’, pero si es para llamarme demagoga, gorda y etarra, creo que prefiero no volver”. Ada, els dissabtes a la nit es poden fer coses més productives que anar a la tele.
Fent oblidar ‘SLQH’. Crec que ja podem dir que Zapeando s’ha consolidat a les tardes de La Sexta amb unes audiències per sobre del 5% de quota. I no era una tasca gens fàcil, perquè s’havia convertit en la franja maleïda de la cadena d’Atresmedia des del final de Se lo que hicisteis... Van tenir un començament realment fluix, amb una tertúlia que no s’aguantava per enlloc, però han sabut redreçar la nau amb èxit. Col·laboradors de més pes amb la imprescindible Ana Morgade hi han ajudat. El ritme del programa també ha anat a millor. Té molt de mèrit. Ara bé, a mi em continua semblant irritant el paper de dona objecte que hi fa Cristina Pedroche. Cada dia fa els acudits amb menys roba.
