Més que estrany, inquietant
A Mi extraña addicción, del canal Xplora, se'ns presenten els testimonis de gent que té comportaments realment estranys i extravagants. Una dona que es deixa les ungles de mans i peus exageradament llargues, cosa que li impedeix fer una vida normal. Una noia que va arreu amb el cap d'una nina que ja no té ulls i es passa el dia refregant-se-la per les galtes. Una addicta al maquillatge que es pinta com una clown . O bé una menjadora compulsiva d'adobs naturals que s'ha de mantenir allunyada dels jardins municipals si no vol morir empatxada. Tot plegat fa més basarda que un editorial d'El Mundo . O, vist d'una altra manera, et fa relativitzar els teus problemes quotidians. Tranquil·litza veure que sempre hi ha gent que està pitjor que tu. De fet, molt pitjor. Que estan sonats, vaja. En el programa se'ns presenten els casos amb una veu en off solemne, parlen la família i els amics, escoltem els psicòlegs i els especialistes sobre com afrontar el problema, però el que més interessa és veure els protagonistes en acció. No ens enganyem. L'espectacle friqui en la seva màxima expressió. Resulta inenarrable veure la dona ingerint gotets d'adob com si fossin tequiles. És indescriptible veure l'intent de jugar a bitlles de la dona de les ungles com lianes a qui no li caben ni les sabates. Acolloneix veure una noia olorant caps de nines com si fossin geranis en una botiga de joguines. I, indefectiblement, hi ha un moment en què et preguntes si tot plegat no és una gran farsa. Si són casos reals o bé actors treballant sota les ordres d'un guionista pervers. Se't planteja un dubte raonable davant un panorama tan grotesc. Però llavors, fas zàping i veus candidats aspirants a Moisès, paròdies patètiques dels Monty Phyton, himnes de Sabina i gent que diu que els Garcia s'hauran de canviar de cognom i t'adones que, al capdavall, la realitat sempre supera la televisió.
