CRÍTICA TV
Misc 14/10/2013

MAR enfurismat

i
Guillem Sans
2 min
MAR enfurismat

Miguel Ángel Rodríguez, àlies MAR, exministre d'Aznar i tertulià polític televisiu dels programes més progressistes , ja fa temps que ha perdut els papers i té tendència a l'estirabot. Però és que la cosa està anant a més i comença a arribar a extrems delirants que freguen el delicte. L'última ha estat acusar el Gran Wyoming de cocaïnòman des de la tertúlia d' El cascabel al gato , a la televisió dels bisbes espanyols. Un Rodríguez molt encès ho va insinuar, però davant la insistència del presentador va dir, alt i clar, que volia esbrinar a qui passava la cocaïna el cocaïnòman del Gran Wyoming. Amb noms i cognoms. Segons ell, Wyoming seria intocable per la seva qualitat de camell de la gent poderosa. De l' establishment . Una teoria digna de Cuarto milenio que Iker Jiménez faria bé d'investigar perquè omple un programa segur. Evidentment, Hermann Tertsch, també present a la tertúlia i enemic secular del còmic madrileny, li va donar la raó. Només faltaria. Surrealisme en estat pur. Es veu que Rodríguez no havia encaixat gens bé les crítiques que havia rebut aquella setmana des d' El intermedio , on havien fet un resum de les seves pixades fora de test més sonades. La veritat és que va ser un informe demolidor, però la resposta de Rodríguez és desmesurada i pròpia d'algú que està realment nerviós. Per què? El Gran Wyoming no ha contestat des del seu programa com caldria esperar i s'ha limitat a recordar, en una entrevista en un diari gallec, que no cal oblidar que "aquest senyor ve de la caverna". A vegades, no cal afegir res més.

L'ESGLÉSIA I LA TELEVISIÓ PÚBLICA

Espectacular retransmissió de la beatificació massiva de més de 500 màrtirs a Tarragona per part de La 2, diumenge al matí. Venia de gust ser creient i tot. Multitud de mitjans tècnics perquè els espectadors no ens en perdéssim cap detall. El Gran Wyoming s'hauria emocionat. Realització sòbria, de manual. I molts plans oberts perquè veiéssim la impressionant capacitat de convocatòria que manté l'Església catòlica al nostre país. Això és innegable. Això sí, ens va quedar molt clar que hi havia més gent que a la plaça Catalunya dissabte al migdia. Impecable. Estaria bé saber el cost d'aquesta transmissió, però. Perquè és realment discutible que una televisió pública hagi d'esmerçar recursos públics en una cerimònia de caràcter religiós. Aquest Estat només és aconfessional de paraula. No ens enganyem. És com allò de la justícia independent. Ja m'enteneu. Ah, i l'Església hauria fet una autèntica punta d'audiència si monsenyor Rouco Varela hagués sortit a demanar perdó per la complicitat de l'Església amb el franquisme. Es deu estar reservant per a la pròxima transmissió multitudinària a càrrec de la televisió pública espanyola. Us ho demanem, Senyor.

stats