CRÍTICA TV

L’experiment del ‘Candy Crush’

El reporter Gonzo, d’ El intermedio, va fer un experiment televisiu brillant. Va sortir al carrer a comprovar si els ciutadans podien fer dues coses alhora: contestar preguntes mentre jugaven a un joc similar al Candy Crush, el Frozen Free Fall. Al carrer Génova devien estar la mar de contents. Es tractava de comprovar si la tesi de la diputada Dolors Montserrat sobre les pràctiques de la seva companya de partit Celia Villalobos era viable. Montserrat l’havia defensat explicant que es poden fer dues coses al mateix temps: jugar amb una tauleta i presidir el debat de l’“ estado la nación ”. Vaja, el més normal del món. Jo ho faig cada dia. Gonzo preguntava coses com “ ¿Cúanto es 8 por 7?”, “ ¿Cuál es la capital de Finlandia? ” o sobre mesures anunciades per Rajoy, i obligava els vianants a no aixecar el cap de la tauleta, tal com va fer Celia Villalobos en seu parlamentària. Com us podeu imaginar, el resultat va ser força concloent. Gairebé cap de les víctimes va poder fer bé cap de les dues coses. La tauleta requeria massa atenció i les preguntes de Gonzo passaven a un segon pla. Als enquestats els costava respondre correctament, amb coherència, i sovint l’espifiaven, cosa que generava moments còmics. Vam riure especialment amb una senyora que mentre una amiga seva estava sent sotmesa a l’interrogatori de Gonzo va aparèixer per xivar-li les respostes. Com si el carrer fos l’aula d’un institut i no hi hagués una càmera per immortalitzar el moment. Cal dir que l’enquesta té la fiabilitat que té, i no deixa de ser un divertimento, però marca tendència.

La dictadura del “duopoli”. Maurizio Carlotti, vicepresident d’Atresmedia, explicava en una interessant entrevista a l’Àlex Gutiérrez que “el duopoli és la forma més extrema de competència”. Molt discutible. Les fusions televisives a Espanya, acompanyades de la baixada de la inversió publicitària provocada per la crisi, han ensorrat el sector de la producció. Només a Catalunya es calcula que des del 2008 han plegat la meitat de les productores. El duopoli a qui més ha afavorit és Atresmedia i Mediaset, que s’han repartit els ingressos de la publicitat i, a més, han imposat unes condicions draconianes a les productores. La indefinició en el model, o potser hauríem de dir desballestament deliberat i a terminis, de TVE tampoc hi ha ajudat. Tot plegat ha provocat una caiguda dels preus, que difícilment es recuperaran malgrat que les televisions notin la recuperació econòmica. Així doncs, la seva posició de força -les productores gairebé només tenen dues portes on anar a vendre els seus formats- ha fet la resta. I això encara és més extrem si tenim en compte que el grup Mediaset, tot sovint, només contracta productores en què tingui participació accionarial. Per tant, les productores acaben treballant com sigui al preu que sigui.

EDICIÓ PAPER 15/02/2020

Consultar aquesta edició en PDF