16/07/2012

Fins quan ha de durar la broma?

2 min

Quan els populars van guanyar les eleccions per majoria absoluta ja vaig escriure un article sobre el que podia passar a RTVE. El model que havia funcionat fins llavors estava clarament amenaçat i, de fet, diversos dirigents del partit del carrer Génova ja feia mesos que assenyalaven diversos programes i professionals de TVE i RNE. Sincerament, penso que em vaig quedar curt. Estan desmantellant TVE sense cap mena de rubor.

La crisi ha estat l'excusa perfecta per no renovar les sèries de més èxit, amb els casos paradigmàtics d' Amar en tiempos revueltos i Águila roja . TVE feia gairebé un any que estava paralitzada però quan s'hi han posat no han decebut els més pessimistes. Han nomenat de president de l'ens un individu provinent del món dels hotels, que ja se sap que és un sector que té molt a veure amb el món de la comunicació. ¿Recordeu la cantarella que un dels greus errors de les caixes d'estalvi va ser posar gent als consells d'administració amb un desconeixement absolut del món financer? Ja es veu que han après la lliçó. El comiat del competent cap d'informatius, Fran Llorente, i l'arribada del seu substitut provinent de Telemadrid només es pot entendre des del sectarisme més atroç. I el que vindrà. Ana Pastor, amb aquests antecedents, ja fa dies que deu fer caixes.

Ara fa uns dies s'ha consumat també l'escabetxina a Ràdio Nacional amb la no renovació dels tres professionals més importants de l'emissora pública espanyola: Juan Ramón Lucas, al capdavant dels matins, Toni Garrido, que feia les tardes, i Pepa Fernández, que feia el cap de setmana. Vaja, que s'han carregat la columna vertebral d'una graella que els estava donant bons resultats d'audiència. Una immolació en tota regla. Això és una bona gestió i la resta són tonteries! Per això fa tanta gràcia veure aquests senyors que van donant lliçons perquè són els que controlen la caixa.

Arribes a la conclusió que el menys important de tot són els professionals, els espectadors i els oients. Contribuents tots. S'enriuen de nosaltres i insulten la nostra intel·ligència. Sort que a Catalunya aquestes coses no passen.

stats