25/05/2015

Eurodecepció total

2 min

El Festival d’Eurovisió enguany ha decebut i molt. Edició avorrida, previsible, amb errades greus de realització i molts problemes tècnics en les votacions. Poques coses bones a destacar excepte l’espectacular posada en escena del guanyador suec. Música i mapping units de bracet en un exercici audiovisual prou enginyós. Després del senyor/a amb barba de l’any passat, era complicat sorprendre els espectadors, malgrat que molts ho van intentar amb petons i llàgrimes sobre l’escenari de Viena, vestits descartats de Frozen, escots de vertigen, una Alaska amb 40 anys menys, una Marilyn Monroe russa mal alimentada i una intèrpret amb cadira de rodes, entre d’altres. Capítol a part mereix l’actuació de l’espanyola Edurne. Una actuació prou digna va tornar a ser ignorada, incomprensiblement, pels eurofans i va acabar en el lloc 21, amb només 15 punts al seu compte. I això que al Telediario, just abans de començar la gala, havien anunciat que “Edurne se cola entre las favoritas ”. Com? Un cop començada la gala, José María Íñigo, amb el seu entusiasme habitual, també va afirmar que “ Edurne lo tiene todo para triunfar ”, i afegia un comentari de qualitat com que “ aquí ha caído muy bien ”. Després de l’actuació de la cantant espanyola només se li va acudir destacar que “ ha estado espléndida con ese vestido del color de sus ojos ”. Però el millor de tot vindria amb les votacions. Com cada any, vaja. Íñigo no les tenia totes. “ Aquí estamos impacientes, Edurne ha hecho una gran actuación, por lo tanto tranquilos y crucemos los dedos para que tengamos suerte ”, pregonava Íñigo, però ja es posava la bena a la ferida per si les mosques: “ Aquí se viene a ganar, pero esto es una lotería ”. I després es va imposar la realitat. Pocs països van votar Espanya, però Ínigo els anava donant les gràcies de manera lamentable. “ Muchas gracias por los tres puntos, Portugal ”, deia. “ Nos han dado un puntito, es poco, pero gracias, Suiza ”. “ Bueno, 5 puntitos de Francia ”. La cosa no anava gens bé però ell no perdia la il·lusió encara que Espanya, ja era evident, estava fent el ridícul. “ Faltan 20 países, todavía puede dar la vuelta esto ”, reflexionava contra tota lògica. Doncs no. La cosa no va millorar, i anava repetint “ A nosotros no nos dan ni la pedrea ” i “ Seguimos con la mala suerte ”. I va arribar el moment de fer valoracions: “ Una lástima estar tan abajo ”, “ No nos merecíamos un puesto tan bajo ”, “ Le damos un aplauso ”, “ Esto es una lotería y no nos ha tocado ”. Edurne no és Carlos Fabra. I la definitiva: “ Habrá quedado como habrá quedado pero su paso por aquí no se olvidará ”. Això últim, segur. Una autèntica llàstima, però és que “ en Eurovisión gana uno y pierden 26 ”. Una versió moderna del clàssic “al futbol es pot guanyar, perdre o empatar”. I un any més ens vam quedar sense veure el Josmar.

stats