CRÍTICA TV
Efímers 09/06/2014

Adéu, ‘Aída’

i
Guillem Sans
2 min
Adéu, ‘Aída’

Escric aquests ratlles sense haver vist l’últim capítol d’ Aída. S’acaba després de 10 anys d’emissions. Memorable. Un cas insòlit en el món de la televisió comercial, en què abunda allò que és efímer. Encara té més mèrit tractant-se d’una sèrie d’humor. I s’ha de reconèixer que aquesta sèrie ha marcat una època a la televisió malgrat que les últimes temporades va començar a patir un fort desgast d’audiència. Es pot dir que hi ha una generació Aída que de mica en mica va anar abandonant el producte. Pot agradar més o menys el seu humor gruixut i a vegades, fins i tot, barroer però se li ha d’atribuir un mèrit important: ajudar a eixamplar els límits de l’humor. Aída ha tocat temes tabú a la televisió amb valentia. Els guionistes han parlat d’homosexualitat, drogoaddicció o prostitució de manera desacomplexada i demostrant que es pot fer humor de gairebé tot. Políticament incorrectes sempre. I alguna vegada segur que han ficat la pota. I aquesta sèrie també ens ha descobert un personatge entranyable, el Luisma, interpretat per Paco León. Aquest vividor ja forma part del selecte club de personatges històrics de la tele per mèrits propis. De fet, el personatge s’ha menjat l’actor. El Luisma encarna la figura del galtes vividor, tirant a curt de gambals, però profundament entranyable. Se’l trobarà a faltar i molt.

I Lomana es va empipar.Fa molta gràcia que Carmen Lomana vagi a un plató de Telecinco per denunciar que Telecinco la difama. Ah, i passant per caixa. Ho va fer divendres davant més de dos milions i mig d’espectadors a Sálvame Deluxe, on li van preparar una entrevista massatge a la pija més famosa de la tele. Lomana no va tenir problemes a reconèixer que odia el mitjà que al mateix temps l’ha feta popular. Quina paradoxa. El Jorge Javier no se’n sabia avenir. Lomana ha sabut explotar com ningú la imatge del glamur sense gaire talent. Penseu que va haver-hi un moment que era la col·laborada més cobejada per qualsevol programa. Hi havia mastegots per fitxar-la. La contractaven per parlar de qualsevol cosa. El millor era veure-la fent de tertuliana de temes seriosos. La banalització absoluta del tertulià. Feia patir i tot.

De jutjat de guàrdia.Costa de creure que Lifetime hagi tirat endavant el programa Born in the wild. Es tracta d’un reality show en què les dones pareixen enmig de la natura sense assistència de personal mèdic. Molt fort. No cal dir que, especialment, els metges han posat el crit al cel. I amb raó. ¿Cal posar en risc mares i criatures d’aquesta manera? ¿És realment necessari? Un part ja és prou perillós per afegir més llenya al foc. La televisió sempre busca el màxim realisme però hi ha línies que no es poden travessar. Els creadors del format asseguren que han pres totes les precaucions possibles però el risc zero no existeix. Això és així. Les autoritats haurien de prendre mesures per aturar aquesta bestiesa. La vida és massa fantàstica per arriscar-la a la televisió.

stats