30/09/2011

La trampa de la coresponsabilitat

1 min

Totes les mitges tintes acaben amb problemes. Això és el passa avui amb el nostre finançament autonòmic i la necessitat de retallades. Cauen els ingressos fiscals, que domina gairebé plenament l'Estat, i cau la capacitat de despesa de la Generalitat. Però mentre que l'Estat pot fer equilibris (congelant inversions o ajornant compres), la insuficiència de tresoreria que pateixen les comunitats autònomes va directament a la vena del serveis comunitaris que han de mantenir la cohesió social del país (educació, sanitat i serveis socials), ja que aquesta despesa és la seva principal competència. I la despesa no tan sols és poc flexible sinó que augmenta amb les conjuntures de crisi. Per la via de la tresoreria, es forcen retallades que sovint s'han de fer amb presses, sense una pauta de reducció dels serveis més ineficients i que menys afectin els col·lectius més fràgils de la nostra societat. La responsabilitat fiscal plena pot ser el millor antídot per prendre consciència que cal prioritzar la despesa pública contra l'universalisme ingenu.

stats