Guillem Frontera

Guillem Frontera

Una dona d’ordre

Una dona mallorquina de natural conservador –a dalt de l’escala de valors hi té l’ordre, li ve d’avior– em diu que no sap si votarà, perquè li fa vessa donar al vot a qualsevol esquerra però votar a...

Ábalos i companyies aèries

El senyor Ábalos va venir a Mallorca fa uns dies i va dir un parell de coses: que activaria al màxim possible el REB i que estudiaria la manera de fixar límits en els preus dels passatges amb la península...

La corona i Miquel Roca

Entrevistat per la directora de l’ARA, Esther Vera –40 anys de la Constitució– Miquel Roca Junyent va deixar un titular que un país amb bona memòria guardaria ben visible: “M’esgarrifaria pensar que el...

Vox, l’antiga veu de la dreta

Hi ha una llibreria a Barcelona que té per nom Nollegiu, potser una recriminació al país en general per fer-li veure les seves misèries. Però la mateixa recriminació es pot llançar a centenars de polítics i...

El batle Monjo i el futur del centre polític

L’aquelarre en què s’ha convertit la vida política espanyola té la seva més clara i sòrdida expressió en la corrupció general del llenguatge. No tothom hi té la mateixa responsabilitat, i fins diria que el...

Un apunt sobre Bertolucci

Ara ja feia anys que Bertolucci no llançava al mercat cap pel·lícula de les que creen cua als cinemes. Anava amb cadira de rodes i per a molta de gent va ser conegut per la sorprenent confessió de la...

Racisme sense races

Aquesta setmana la premsa, i part de la població ciutadana, ha insistit molt a qualificar de racistes les pintades amb què algú ha embrutat la façana d’un bar de la plaça d’Alexander Fleming, de Palma, que...

Jutges renouers i jutges silenciosos

L’estat espanyol no viu dies de glòria. Els seus dos principals líders polítics són persones d’una mediocritat espantosa; per més, obligats a fer-ho sota amenaça de mort, no tendríeu problemes per triar-ne...

REB: canviar per ser el mateix

Ara, al nostre país, ja no s’estudia pràcticament el francès, l’idioma estranger preponderant quan servidor era jove: per damunt de l’anglès, de l’alemany i, naturalment, del català. Així i tot, no és mala...

Una tercera via per entendre el desgavell

Quines maniobres polítiques que perjudiquen la ciutadania hem d’atribuir a la maldat i quines a l’estultícia: vet aquí una qüestió que potser mereixeria la creació d’un observatori específic. Naturalment,...

El descrèdit de la realitat

Joan Fuster va fer un llibret que convindria rellegir, però el qual em ve al cap per la contundència del seu títol: ‘El descrèdit de la realitat’. Hi parlava d’art. El títol, pres com un planeta aïllat,...

La Justícia, el mirall on no volem mirar-nos

La gent de Vox reunida a Mallorca va cridar consignes com ara “Viva el Rey” i “Vivan los toros”. No sé quin efecte li deu fer a Felip VI saber que compta amb l’afecte de la secció més dura de la dreta...

Què no volem ser

És com a descoratjador pertànyer a un país amb dos o tres grans objectius que el menen a la destrucció. Dels que podrien aixecar-lo, no n’hi ha cap que mereixi grans atencions socials, polítiques i/o...

L’home que va saber somiar

No sé si el temps que em queda de vida serà suficient per acabar d’acomiadar-me d’en Pere Serra. Ja fa mesos que hauria pogut començar a fer-ho, però no havia trobat el moment de dir-m’ho amb la claredat...

El terror global i la política dels mediocres

La victòria del feixista Jair Bolsonaro a Brasil ha tancat el cercle del terror global. Tota la gent de bona voluntat anava defensant la seva pròpia esperança contra els indicis de la raó, però la realitat...

Un país sense somni

Podria ser que, quan ens hem avesat a creure’ns un país, en realitat no tenguem ni els plànols del que voldríem que fos el país. Habitualment ens referim –servidor el primer– al país com si l’haguéssim...

Què crea alarma social?

No sabem amb tota seguretat si Pedro Sánchez, ara que comanda a la Moncloa –governar és una altra cosa– s’estimaria més que no hi hagués cap polític català a la presó o a l’exili; o si pensa que aquesta...

Un prec al lector optimista

Ja ho sabeu, no?, que quants més turistes tenim més pobres ens fan. Aquesta és l’expressió econòmica més pertorbadora de l’aventura turística en què el país s’ha anat embullant. Miquel Puig ho ha comentat...

Palma com Praga

La primera vegada que vaig ser a Praga vaig fer més o menys el que feien la majoria de visitants estrangers, admirar monuments, museus, cementiris, el barri jueu –Kafka–, vaig comprar una tracalada de CD a...

Escenaris de la desgràcia i de la cultura

La catàstrofe, les grans obres públiques i la cultura creen els escenaris més cobejats pels polítics per mostrar-se als parroquians amb accés a les urnes. He conegut molts pocs polítics amb un interès real,...

La força de la raó i la raó de la força

Segurament és l’actitud pacífica, de no violència, del moviment sobiranista català, allò que ha agitat més la dreta i l’extrema dreta –entre una i l’altra no hi ha solució de continuïtat. L’estratègia...

El que hem guanyat o el que hem perdut

Posar Palma d’exemple en matèria turística pot causar sorpresa i estupor. Però si les raons d’aquesta felicitació són els intents de reduir la proliferació de places turístiques, l’estupor es transforma en...

No toqueu el nom de Joan March Ordinas

L’Ajuntament de Palma no es planteja per ara canviar el nom de l’avinguda de Joan March Ordinas (DM). Les raons per les quals les coses ocupen o no un lloc a l’agenda dels governants de vegades resulten...

La Nit de l’Art: per què?

Ara que ja han passat vuit dies, manifestar-se no entusiàsticament favorable a la Nit de l’Art no serà pres com una desconsideració. Ignor amb quins objectius va ser fixada aquesta bauxa com a crida de la...

Un adjectiu per a Biel Company

Ni a Biel Company ni a Miquel Ensenyat no els és igual que hi hagi accidents a les carreteres i que hi morin persones. I no obstant això, el cap regional del PP atribueix aquesta ignominiosa indiferència al...

Qui vol saber res d’Aznar?

Qui va tenir l’ocurrència de citar Aznar a la Comissió d’investigació per la caixa B del Partit Popular s’hauria de replantejar la seva permanència a la política. Què en pensava treure, d’aquesta...

Riure al bar Bosch

Sí, abans rèiem més, pontificam des de la nostàlgia el meu amic RC i un servidor, però immediatament hem de reconèixer que els que tenen l’edat que teníem nosaltres quan rèiem tant ara també riuen molt. Amb...

Escrupoloses, rectes i laxes

El panorama polític espanyol torna a estar ple, fa ja mesos, de consciències tranquil·les. Res en contra d’aquest estat de la consciència, però l’estadística no ens ajuda a donar massa crèdit a la seva...

Versió oficial

Un titular de premsa –"Apareixen pintades independentistes en el parc infantil de s'Arracó"- associa amb tota naturalitat l'oposició a l'empresonament d'alguns polítics catalans a l'independentisme, en un...

La inestabilitat, objectiu de la dreta

José Ramón Bauzá deu ser, fins ara, el president de la nostra comunitat més coherent i més fidel a les seves idees. El seu fracàs electoral, d’alguna manera, el dignifica: no podia esperar altra cosa si...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | ... | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | Següent >