Les retallades que van ser... ¿i les que vindran?

És fals que les retallades de Sanitat han obstaculitzat de forma crucial la gestió de la crisi

L'UCI de l'Hospital de Sant Pau durant la crisi per la pandèmia del covid-19 / XAVIER BERTRAL
GERMÀ BEL
GERMÀ BEL Catedràtic d'Universitat (Economia i Política Pública)

Es discuteix si les retallades de Sanitat han obstaculitzat de forma crucial la gestió de la crisi del coronavirus. És fals. Primer, perquè les grans diferències entre països en la gestió de la crisi no depenen de la despesa en Sanitat: Grècia i Alemanya molt millor que Bèlgica, Espanya o Itàlia. El més crucial és com s’ha previst i gestionat la crisi, però no és l’objectiu ara aprofundir-hi, ni en tinc expertesa. 

Segon, perquè la despesa en Sanitat de la Generalitat el 2019 superà la del 2009 en euros corrents, i va ser quasi igual en euros constants (ajustada inflació). És rellevant, perquè la despesa del 2009 es donà en un context de bombolla d’ingressos fiscals: com si el 2006 hagués tocat la Loteria, el 2007 la Grossa (d'acord, encara no existia), el 2008 la 6/49 i el 2009 –acabada la sort– s’haguessin demanat crèdits per mantenir el nivell de despesa. Això no tornarà a passar.

Anem pas a pas, perquè establir la despesa sanitària real de la Generalitat és més complicat que desxifrar un jeroglífic egipci. Ja es poden oblidar de la despesa pressupostada; és una mera indicació que no dona una informació real. Per això, és  habitual analitzar la liquidació del pressupost i les obligacions reconegudes, que integren la despesa comptabilitzada durant l’any, s’hagi pagat o encara no. Quan es fa la consulta s’observa una gran reducció d’obligacions reconegudes del 2009 al 2010 (de 12.000 milions d'euros a 9.500 milions d'euros), que suggereix que el 2010 es va produir una reducció del 21%. 

Seria millor abandonar la cortina de fum de les retallades i el coronavirus, i pensar en el futur

Tanmateix, la Memòria d’Execució del Pressupost del 2009 (cal agrair al diputat David Cid cridar l’atenció sobre aquest document) mostra que el 2009 es van regularitzar 1.850 milions d'euros de despesa en Sanitat realment feta en anys anteriors, per la qual cosa la comparació d’obligacions reconegudes en Sanitat no reflecteix adequadament la realitat.

Això es produeix perquè en Sanitat, de forma singular, hi ha despeses que es comprometen però no es reconeixen com a obligacions (les factures al calaix). Per això, per saber de forma més acurada la despesa real cal mirar la despesa meritada: la feta, s’hagi consignat o no –encara– com a obligació. 

Una primera aproximació es pot trobar en el document presentat pel Govern amb el projecte de pressupostos 2020 (pàgina 32 aquí). Però les columnes del gràfic no porten números. Ara, els números fins al 2018 de despesa meritada consolidada Departament/CatSalut/ICS van ser oferts per la consellera de Sanitat al Parlament el setembre del 2018 (pg. 18 aquí). Cal tenir en compte que el 2018 és estimat. Pel que fa al 2019, ens informa Ivan Planas, director de l’àrea econòmica del Servei Català de la Salut, en entrevista a l'ARA el 19 d’abril: “El 2019, que s’està tancant, la despesa en salut va ser 11.007 milions d'euros, quan el 2009 havia sigut de 10.380”.

Han arribat aquí? Bé. Amb totes aquestes peces es pot elaborar el gràfic de sota, amb la despesa meritada anual del 2008 al 2019. En euros de cada any (despesa nominal); i en euros del 2009 (ajustant per l’IPC, línia de despesa constant). La despesa real assoleix un rècord històric el 2009. El 2010 baixa un 0,5% en termes nominals, i un 3,5% en termes constants. Fins al 2013 s’accentua la reducció, i a partir del 2014 es recupera, com l’economia. El 2019 la despesa real és més alta que mai en termes nominals, però encara el 94% de la del 2009 en termes constants, i igual que la del 2008. Només cal afegir que el 2020, ja nomes per despesa extraordinària associada al covid-19, se superarà ja la del 2009 també en termes constants.

Les retallades es van produir, cert. I s’han superat, també. Van començar el 2010 i es va invertir la direcció el 2014. El 2019 es va recuperar el nivell del 2008, i el 2020 el del 2009. El pes de la despesa meritada de Sanitat sobre la total dels departaments (no financera) ha passat del 37% el 2010 al 40% el 2019.

Aquestes són les dades reals, que haurien de fer reflexionar els responsables institucionals i l’opinió pública. Passada l’emergència sanitària ens trobarem amb una dràstica caiguda d’ingressos, tant del finançament autonòmic (no tenim concert) com de tributs propis i cedits a la Generalitat, enfront d'una percepció molt estesa que les retallades encara estan vigents. La combinació és tòxica, amb les eines fiscals a l’abast del Parlament. Seria millor abandonar la cortina de fum de les retallades i el coronavirus, i començar a pensar seriosament en el futur, que ens arriba de gairó.

EDICIÓ PAPER 30/05/2020

Consultar aquesta edició en PDF