Publicitat
Publicitat

RACONS: SANT MIQUEL DE BALENYÀ

Pollastre a l’ast

Sant Miquel de Balenyà és un lloc una mica estrany que no acaba de ser municipi però que representa un nucli de població important que pertany a Seva

El fanàtic, l’autèntic fanàtic, no sap veure res més enllà del que l’obsessiona. Igual que els monomaníacs, se’l coneix per la persistència en la seva predilecció. En el meu cas, un objectiu únic, clar, una dèria constant, una passió forassenyada, de la qual no em puc estar: el pollastre a l’ast. He mirat de tastar-lo de totes les maneres i als llocs més inversemblants, però n’hi ha un, només un, que s’emporta la palma entre tots. Per la història, l’exquisidesa i la fortalesa del costum, el restaurant El Tinell serveix un dels millors pollastres a l’ast del país.

El Tinell és una taverna històrica, a peu de carretera, a Sant Miquel de Balenyà, un lloc una mica estrany que no acaba de ser municipi però que representa un nucli de població important que pertany a Seva; curiosament, Sant Miquel de Balenyà es va formar al voltant de l’estació de tren, a uns tres quilòmetres del mateix poble de Seva. Des del restaurant El Tinell es veu l’estació perfectament, i també crida l’atenció el nom: Balenyà-Tona-Seva, per fer-se una idea de la proximitat i l’embarbussament municipal, del tot positiu, que hi ha en aquesta zona. Per afegir una mica de llenya al foc, no hem d’oblidar que bona part de la història de Sant Miquel de Balenyà és comuna amb els Hostalets de Balenyà, i no pas amb Seva, però ha acabat pertanyent a aquest darrer. Malgrat tot, els de Sant Miquel de Balenyà es fan dir balenyencs i no pas sevencs.

Per anar al gra, em consta que nombrosos fanàtics van fins a El Tinell per tastar únicament i exclusiva el magnífic pollastre a l’ast, igual que un servidor. El local també és especial. És més taverna que restaurant, però tampoc no acaba de ser taverna, tot i que l’ambient és fosc: la predominança d’elements de fusta i la presència fardosa d’unes bótes de vi immenses, certament, són aclaparadores. En realitat, El Tinell sembla un local nocturn, però al mateix temps s’hi menja assegut. La carta és àmplia, però l’estrella segueix sent el pollastre. A la vegada, El Tinell es presenta com a “celler” i, per acabar-ho d’embolicar, no és ni de bon tros obligatori tastar-hi el vi. D’una manera o d’una altra, el local és moltes coses, i estar situat a la falda del massís del Montseny sens dubte ha d’influir: per força és important per entendre i copsar aquest aiguabarreig singular. Els osonencs sempre, sempre, són especials.

El pollastre a l’ast d’El Tinell està rostit amb una barreja de pebres intensa, potser més que en altres llocs, al mateix temps que la finor de la carn, l’aplicació de l’oli i el punt just del picant conflueixen en una combinació de gustos precisa que l’ha acabat identificant. I aquest és el moll de l’os de l’assumpte. Impressiona comprovar que en aquest local el gust del producte no ha canviat per res. S’ha mantingut intacte, igual que les fotografies que farceixen les parets, l’altre gran tret que identifica El Tinell.

El gust d’aquest pollastre a l’ast, tan efectiu i pràctic, ha acabat formant part d’un temps i d’una època totalment identificable però que no té nom, una bombolla d’història recent amb cares que ens retraten: Cruyff, Pep Sala, Xapi Ferrer, Helena Garcia Melero, Guardiola, tots joveníssims; actors, esportistes, presentadors, que juntament amb les fotografies de la fauna local d’El Tinell i dels amics anònims que s’hi barregen formen l’ambient propi d’uns anys marcats per aquells abrics de pell que es tancaven amb ullals de senglar, per americanes amb muscleres pronunciades i per texans estrets... Una generació pràctica, creativa, amb molta personalitat, a la vegada que senzilla, que va marcar una època i que sempre identifico amb la fortalesa gustativa, tan inamovible, d’aquest pollastre a l’ast.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 17/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF