TRIBUNALS

La fallida del gegant Wirecard esquitxa el govern alemany

La ‘fintech’ més gran d’Europa té un forat als comptes de 1.900 M€

L’escàndol de Wirecard, el gegant dels pagaments electrònics alemany, té conseqüències polítiques i també en entitats financeres. L’empresa es va declarar insolvent després que el 5 de juny passat la policia n’escorcollés la seu central, que havia tancat el 2018 amb una facturació de més de 2.000 milions d’euros i que ara es posa en dubte.

A més, la fallida ha comportat una picabaralla entre dos ministeris del govern alemany: el d’Economia i el de Finances, el primer controlat pels democratacristians (CDU) de la cancellera Angela Merkel i l’altre pel partit soci de coalició, els socialdemòcrates (SPD). Economia acusa l’organisme auditor del ministeri de Finances (BaFin) de no haver fet bé la seva feina els últims anys, mentre que Finances fa el mateix amb un organisme públic vinculat a Economia per no haver comprovat els resultats de les auditories de Wirecard efectuant proves aleatòries, com és habitual. També plana la sospita de possibles funcionaris corruptes.

En un cas destapat i seguit durant anys pel diari britànic Financial Times, Wirecard -considerada la fintech més gran d’Europa- va admetre fa dues setmanes que tenia un forat de 1.900 milions d’euros als comptes que no sabia on eren. La investigació del rotatiu britànic i una auditoria de la nord-americana KPMG van destapar registres bancaris falsos i una xarxa d’empreses dubtosa. Wirecard presumptament hauria subcontractat empreses de Dubai, Singapur i altres països asiàtics per fer els serveis que teòricament li contractaven els clients, però s’hauria adjudicat la facturació com a pròpia.

A l’ull de l’huracà també hi ha negocis de crèdit (un de fins a 250 milions i l’altre de més de 115 milions) i la compra d’empreses a l’Àsia, així com transferències a empreses en paradisos fiscals, com a les illes Maurici. Ara mateix encara no se sap del cert on poden haver anat a parar els 1.900 milions. Segons KPMG, Wirecard hauria donat préstecs per un valor de 180 milions d’euros a societats amb les quals la mateixa empresa hauria fet posteriorment negoci. La consultora també va destapar que fins a la primavera de fa dos anys, la companyia estava registrada com a comercialitzadora de petroli i que el 2017 i el 2018 la dona del conseller delegat del grup dirigia dues filials de l’empresa.

Després d’un segon escorcoll a mitjans d’aquesta setmana es van declarar en fallida cinc filials més que oferien serveis i software a l’empresa matriu i que, en aquest cas, tenen seu a Alemanya.

Una investigació periodística de diversos mitjans públics i privats alemanys, com les televisions regionals WDR i NDR i el diari Süddeutsche Zeitung, ha revelat ara un document de més de 200 pàgines que provaria, ja a l’abril, negocis dubtosos de Wirecard. A la primavera l’empresa tecnològica només va publicar una part de l’informe de la consultora KPMG, en lloc de les 232 pàgines amb tots els detalls.

L’antic directiu Jan Marsalek, que durant anys va ser la mà dreta de l’ex conseller delegat, Markus Braun, hauria volat cap a Manila, a les Filipines, dimarts passat, l’endemà que Braun fos arrestat per ordre de la Fiscalia. De fet, el forat de 1.900 milions va ser declarat per dos bancs filipins. El consorci tecnològic japonès Softbank també va anunciar que volia rescindir el contracte que havien tancat per cinc anys amb Wirecard i la cadena de supermercats Aldi Süd també vol prescindir del proveïdor per als pagaments amb targeta.

Possible expulsió de la borsa

Wirecard ha caigut un 35% a la Borsa de Frankfurt. Per al setembre està prevista la nova revisió de la llista d’empreses que componen el Dax, l’índex de referència alemany. Tanmateix, arran de l’escàndol, alguns accionistes i el representant de l’Associació de Protecció de Valors alemanya han demanat que es faci fora la companyia abans de la tardor, perquè -argumenten- embruta la imatge de la borsa i les empreses del país.

EDICIÓ PAPER 01/08/2020

Consultar aquesta edició en PDF