Francesc Orteu

Francesc Orteu

“Qui té res a dir, ho acaba dient”

La feina de pare consisteix en interessar-se de manera genuïna per tot allò que és important per als fills. No es tracta només de mostrar interès, sinó de dominar els temes, fent que ells notin que hi estam...

“Els fills, deixa’ls estar lluny”

El meu fill parlava molt de petit i a partir dels dotze s’ha fet més silenciós. Ara és ella la qui parla. Han acabat fent els rols verbals típics masculí i femení. Ell juga a videojocs i parla com un...

“Ser mare és revisar esquemes”

De petita, jo volia viure a Porreres. Sospirava que arribàs el cap de setmana per poder-hi anar. Jo soc filla d’una generació que se’n va anar a viure a ciutat. Només tornava al poble els caps de setmana, a...

“Els fills són una fase més de la vida”

No diguis res és un llibre estructurat de tal manera que els cops d’efecte són constants. Si fos una novel·la semblaria que l’autor té una imaginació desbordant però, esclar, tot el que hi passa és real. El...

“La calma s’encomana, com els crits”

És impossible que en una família no hi hagi moments tensos. Suposo que hi ha d’haver temps per a tot: per riure, per jugar, per avorrir-se i, també, per escridassar-se una mica. A la novel·la llegeixo: “Ell...

“Ets pare i convius amb l’angúnia”

Em baso en fets empírics: racionalitzar no surt a compte. Sempre l’erres. Ser pare és no tenir plans. Prefereixo anar fent, acompanyar. Ser orgànic, en el sentit d’atendre les necessitats del moment, sense...

“Hem de deixar de córrer”

Aquest confinament ha sigut una experiència increïble. A casa hem fet de tot: esport, jocs, deures, cuina, sobretaules infinites, pel·lis amb cinefòrum, tik-toks, lectura, manualitats... Has estat tres...

“La incertesa és un estímul”

A vegades sortim a navegar junts, fem windsurf o vela lleugera. Tal com passa amb el cel, també es pot llegir el mar. Les ratlles que s’hi veuen són canvis en la direcció del vent. Quan ets al mar en un...

“Menys concreció, més abstracció”

Soc espontània. De vegades em poso a saltar i a ballar perquè estic contenta per alguna cosa que m’expliquen els nens. De vegades soc com ells. Mai no hauríem de deixar de ser nens del tot. M’agrada jugar...

“Ser pare és l’esport total”

A la graderia només trenco el silenci per aplaudir alguna acció o encoratjar-los de tant en tant. Em prohibeixo recriminar res als àrbitres, que prou feina tenen. Al llibre els dediquem un capítol, crec que...

“Avorrir-se forma part de l’educació”

Quan ets petit el temps ha de ser etern. “ ¿Cuántos siglos caben en las horas de un niño? ”, escriu Luis Cernuda. Quina frase tan exacta! Quan era petita, la meva filla llegia amb voracitat i escrivia...

“Qualsevol cosa pot ser un joc”

Sempre m’he sentit fascinat pels viatges. Des que vaig marxar de casa dels pares he viscut en tretze ciutats, a Espanya, Itàlia, el Japó i Alemanya. Aquesta passió es veu en la sèrie d’Athenea. ¿Berlín és...

“Quan eduques també t’eduques”

Jo era un nen molt observador, més aviat introvertit i tímid, i un lector apassionat. I vaig ser un nen molt estimat i criat en un entorn natural gairebé idíl·lic. La meva filla, amb qui comparteixo també...

"Molts volen ser ‘youtubers’"

A la majoria de contes, les protagonistes són nenes. És una cosa inconscient, influïda per la meva filla. A partir dels primers llibres adreçats als més petits, a mesura que ella creixia també anava elevant...

“No tinc res ben resolt”

Vaig tenir la sort de passar els estius de la meva infància entre el Montnegre i el Montseny. Amb els meus fills tenia una espina clavada perquè ells no gaudien d’aquella llibertat salvatge que jo recordava...

“La música l’hem de compartir”

Quan ens van dir que tindríem bessons no sabíem si havíem de riure o de plorar. En teoria havia de ser el nostre primer fill i de sobte et diuen que en tindràs dos. Ara, des de la distància, sentim que és...

“A mi la maternitat em redimeix”

Soc la petita de cinc germans d’una família molt tradicional. Érem de missa. El pare era molt exigent i la mare poc emocional. M’estimaven, naturalment, però sempre em vaig sentir poc compresa i...

“Si un no hi arriba, l’altre l’ajuda”

El Guillem va néixer un 11 de juliol. Havia sigut un embaràs normal, amb un seguiment especial perquè semblava que el seu cap era una mica més gran del que marquen els indicadors. Li van fer més ecografies...

“Cal poder expressar els sentiments”

Veia la colla d’amigues de la meva filla i vaig pensar que eren una inspiració meravellosa i molt pròxima per escriure llibres infantils. No en vaig tenir gaires dubtes, però necessitava saber si als pares...

“Un nen pot ser el seu propi enemic”

Un dels primers dies del confinament la meva filla estava tota preocupada i em va dir que ella no pensava moure’s del sofà perquè li havien dit que el virus ja havia arribat a un parc que hi ha a prop de...

“Una criatura sempre et sorprèn”

Quan un infant petit vol reclamar l’atenció d’un adult es val de la gesticulació i del so, xisclant o plorant. Si no se l’atén aviat -cosa que no vol dir fer el que reclama- anirà apujant el volum. Quan la...

“El meu món era massa diferent del seu”

L’espurna per crear un canal televisiu escolar sorgeix de les aplicacions de la tauleta iPad i de l’experimentació amb els seus recursos. Buscàvem capacitar els alumnes en la comunicació oral, en la...

“M’estic acostumant a patir”

Tinc el meu estudi d’arquitectura i els primers dies del confinament volia arribar a tot, volia seguir traient la feina al ritme normal, però un dia vaig entendre que tocava fer un canvi de mentalitat. La...

“No dic mai mentides a un nen”

Vaig estar un mes atenent pacients adults afectats de covid-19 a l’UCI. Va ser dur. Des que havia acabat la carrera que no veia gent adulta. Soc pediatra i habitualment treballo amb nens a l’hospital i a...

“El món dels fills serà diferent del nostre”

El barri de la Verneda de Barcelona ha canviat moltíssim. Hi ha un abans i un després dels Jocs Olímpics. Abans la major part del barri era més conflictiu i hi havia zones molt degradades. En les meves...

“Confinament amb nadó és fer un tetris”

La cançó Bon dia vida està funcionant molt bé. Molta gent s’envia whatsapps amb la cançó. Veig que s’ha convertit en una mena d’himne del confinament. El Lluc va néixer durant el confinament. Estàvem una...

“Sap que vaig on mor gent”

Vam canviar de domicili i al començar el confinament feia poques setmanes que érem al pis nou. Estàvem molt contents però també ens sentíem estranys. Aquestes setmanes de confinament han anat bé per fer que...

“Em preguntava: «et puc tocar?»”

Quan va començar l’epidèmia es va omplir l’UCI d’adults, que és al costat, i va quedar clar que necessitarien els llits de la nostra. Recordo la sensació que ens venia a sobre un tsunami, les cares serioses...

“Sabré demanar perdó”

Soc la que no ha volgut donar mai el pit ni que les filles dormissin al meu llit, la que deixa que es vesteixin com volen i no llegeix els xats de l’escola, la que està sempre en contra dels regals de grup...

“Si estàs nerviós, la filla també”

Quan més faig servir la història amb Bruna és quan passegem per la ciutat, o pel poble familiar, Cocentaina, un lloc poblat des d’època ibèrica, gran nucli andalusí i amb un castell medieval. Intente...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | ... | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | Següent >