FLISTFLAST

La reunió del 21-D explicada per un gat i una rata

Hi havia una vegada un gat i una rata. Stop. Examinem-los de prop. El gat és català. I la rata pot ser catalana o de qualsevol país de la Mediterrània. Continuem. El nostre gat és un professional de bigotis a cua. Gestiona amb la tecnologia de les urpes la defensa alimentària dels vaixells de càrrega. Davant sempre té rates caníbals rapinyadores que volen fotre’s la fartanera del segle. Però el nostre gat només és un dels milers de gats del cos d’elit de minins segurates de la flota comercial catalana. I, aleshores... això no és cap conte: això és la realitat. Seguim. El que cobren els vaixells de càrrega pel transport de mercaderies depèn del nombre de gats protectors que porten. Com més gats més garanties que el gènere arribi a lloc. I, vet aquí un gat i vet aquí una rata, que això està recollit en una de les lleis del Consolat de Mar. La bíblia del mar. El primer codi de lleis marítimes del planeta i la galàxia. La legislació assenyada de la primera globalització comercial que pensen, raonen, escriuen i boten al mar de la realitat els catalans del segle XIII. L’organisme i les lleis són una aportació eterna al dret internacional i a la civilització. Tots els països han fet copy-paste de les lleis del Consolat de Mar. Els catalans hem endreçat el blau infinit. El Mare Nostrum era català. La Corona Catalanoaragonesa és admirada i respectada arreu. Ah, i la seu del Consolat de Mar era la Llotja de Barcelona. Sí, aquí el dia 21 el govern espanyol farà el consell de ministres. Ens llepem els bigotis com gats feliços i farts d’anissos de ratolí. Una aposta immillorable pel diàleg: la seu és la prova per terra, mar i aire que Catalunya és un estat.

De Pedro Sánchez a Bertín Osborne, passant per Inés Arrimadas o Bob Esponja, han de saber que si som aquí, remant, sotsobrant, molls, és perquè som gats fent la nostra feina. Si som aquí és perquè nosaltres som els que vam solucionar genèticament el problema d’antropofàgia prehistòrica de la Península. Cap lliçó. Cap. Nosaltres el 1162 aportem al món una cosa única: la confederació d’estats. És la nostra creació. El primer intent d’alfabetització de les pells de braus. Traduït: pacte Catalunya i Aragó. Benvinguts a la Corona Catalanoaragonesa. Confederació d’estats independents: el Regne d’Aragó i el Comtat de Barcelona. Una estructura virtual, de xarxa, de futur, sideral, de pur segle XXI: junts i separats. Una Thermomix político-social. Una galàxia de galàxies. Envoltada de pells de braus voladores independents: els regnes de Castella, Navarra, Lleó, Galícia, Portugal... i des del sud andalús els meteorits sarraïns xocant a l’hiperespai d’espais. Som el futur. I el Consolat de Mar és fill d’aquesta realitat, d’aquest imaginar el demà. D’aquell Jaume I, que no és nom de carrer, ni tampoc era ecologista, ni pacifista. Del comte de Barcelona. Rei d’Aragó. Rei de Mallorca. Rei de València. Senyor de Montpeller. L’home que ho conquereix tot. El pare dels Països Catalans: tres països, una nació. L’home que conquereix el mar: el Mediterrani. Blau iniciàtic de les relacions comercials amb el nord d’Àfrica (el Marroc, Tunísia, Tilimsen i Egipte). Més blau: la ruta de la Mediterrània oriental (Alexandria, Palestina i Bizanci). Més blau: la ruta de la Mediterrània occidental (illes de Sardenya i Sicília). Les autopistes d’aigua i diners sense peatges. I poder. I respecte. Jaume I és l’ideòleg d’aquest Google Maps legal marítim comercial. I, legalment, no s’ha enfonsat. No som cap Titanic.

Fins al segle XX tribunals de tot el món han basat sentències en les lleis del Consolat de Mar. Des dels Estats Units fins a Egipte. Menys a Espanya. Els Decrets de Nova Planta del segle XVIII van suprimint els Consolats de Mar de tota la Corona Catalanoaragonesa. Fins al 1829, que tot se substitueix pel Código de Comercio espanyol. Inspirat en el francès. Que, de fet, estava copiat del català... de l’original Consolat de Mar. ¿Veieu com el govern espanyol vol dialogar venint el 21 a la Llotja de Mar? La solució és aquesta: el reconeixement que hem estat, som i volem ser un estat. La solució fa segles que la tenim. I vet aquí... Que no us donin rata per gat. Urpes fora.

EDICIÓ PAPER 20/01/2019

Consultar aquesta edició en PDF