08/04/2016

2060: un món baixant pel pitjor tobogan

2 min
Niño Becerra, durant la seva intervenció

Barcelona“Exalumne?” “Sí, sí”; “Exalumne?” “Sí, sí”... Degoteig d’exalumnes a punt d’entrar. Modalitat corbata i sense corbata. També faldilles i pantalons femenins. Els temps estètics en el món empresarial ja fa temps que estan canviant. I ells també sumen anys. 25 anys de l’IQS School of Management (Universitat Ramon Llull). Escola de negocis que uneix ciència i empresa. Hi han passat uns tres mil estudiants. Aniversari. I miren el temps. El futur: Mirant al 2060. És la conferència del professor del centre, el catedràtic Santiago Niño Becerra. Estrella mediàtica de la bola de cristall econòmica. Pugem a la màquina del temps. Agafem-nos.

Som al futur. A veure, aquestes ratlles. Continuen, continuen, baixen, baixen... PIB de mitjana de 147 països, els més potents. Els estats membres de l’OCDE fins al 2020-2030 s’estanquen. A partir d’aquí aquestes economies inicien el declivi. Els països no membres de l’OCDE s’enfonsen. Més ratlles, més xifres, més projeccions cap al soterrani. Niño Becerra mostra l’envelliment de la població, la reducció dels que treballaran; el dèficit públic que no marxa; el deute que no es pot assumir pel negoci dels interessos; les desigualtats accelerades de les butxaques... Les tendències d’un món baixant pel tobogan.

Durant el viatge, el color vermell serveix per veure l’estat espanyol enmig de l’olla mundial. S’està fent el xup-xup del demà. Asseguts a taula, el 2030 una de cada tres persones tindrà més de 65 anys. I anirà augmentant. Tant, que el 2050 l’Estat tindrà un milió menys d’afiliats a la Seguretat Social. A la cara de tothom apareix la paraula amb llum de neó que ara diu Niño Becerra: “El sistema públic de pensions no és sostenible. Els ingressos estan per sota les despeses. Tal com el coneixem, desapareixerà”. Pensions mínimes generalitzades. Més pensionistes, menys treballadors. I mira, mira la bola numèrica i veu que en els pròxims anys a l’Estat hi podria haver un atur estructural del 20%. I si tots els ciutadans aixequen el cap per veure el cel guaitaran el deute estratosfèric: “L’única manera que té Espanya d’estabilitzar el seu deute seria aconseguint un superàvit anual del 5% fins al 2030”. Per a Niño Becerra és impossible. També que es pugui pagar el deute. Tornem al món.

Un futur negre

Mira. No veu guerres mundials, “avui en una guerra no hi hauria ni vencedors ni vençuts”. Revolució? “Una revolució en termes econòmics no és rendible”. Tecnologia? “La tecnologia serà creixement eficient perquè la cartera de recursos és limitada i es destinarà a consumir menys recursos”. Esperança de vida? “A mesura que es vagi reduint la sanitat universal l’esperança de vida s’anirà reduint”. Silenci. Preguntes? S’alça una veu del públic a la qual li costa arrencar: “Estic buscant alguna cosa perquè no m’agafi una depressió o un infart...” Niño Becerra contesta ràpidament: “El resum del resum del resum és que el món va a pitjor”. Agafats de la mà, pel coll, pels pèls: baixant pel tobogan.

stats