FLISTFLAST

Un invent interessat anomenat xarnego

Hem rebut una carta del passat. Esgrogueïda, polsegosa, esmicolada. Diu així: “ Muy señor mío: Le ruego publique ésta en su revista para ver si algún otro lector puede y quiere, mediante la sección «Cartas al Director», aclararme el significado y procedencia de la palabra «xarnego». De continuo, entre amigos, le hemos dado vueltas, y consultado nuestros respectivos diccionarios, ninguno la hemos hallado. Ahora bien, ¿es que dicha expresión no está admitida en el castellano ni en el catalán? De ser así ¿de qué su extendida aplicación?¿Quién es además, «xarnego»? A mi me parece haber leído algo, pero no recuerdo bien; sé que «xarnego» se aplicaba a personas llegadas o afincadas en el litoral catalán. En fin, señor Director, a ver si mediante ésta, logramos clarificar algo ”. Signava el lector: D. H. Carta a la revista Destino. Era el 2 de gener de 1959. Els dies que Fidel Castro es fotia puros de màrqueting revolucionari. Que Joan XXIII somiava la discoteca espiritual del Concili Vaticà II. Que la música moria amb Buddy Holly i Ritchie Valens fets silenci dins una avioneta. Era el 1959... i, ara, ens preguntem per què estan creant/ressuscitant, amb respiració assistida, via ouija, mèdiums, mestres sanadors, la idea, el concepte, la paraula xarnego.

Qui són aquesta gent que truquen de matinada, al migdia, a la tarda, a la nit? Qui són aquestes persones que interessadament tiren la bomba prefabricada, adulterada, manipulada del motlle irreal, esquerdat, desencaixat del “xarnego”? Què hi ha darrere d’un fictici, mentider, fals debat sobre l’estereotip volgudament letal del “xarnego”? Per què ara? Què volen? ¿Crear una nova ètnia manufacturada amb els sobrants del cotó demagògic virtual de la indústria de les xarxes socials? Una nova raça? Una casta? Un llinatge? Una monarquia? Què volen, ara, realment? ¿La invenció d’una nova regidoria pels drets històrics i mai reconeguts del xarnego després de les properes eleccions? ¿Una conselleria del xarneguisme? ¿Un ministeri amb tarannà xarneguil? ¿Un pla d’ajuda humanitària de l’ONU? Una paga de per vida? Una subvenció eterna? ¿Volen certificats d’autenticitat basats en les seves investigacions científiques esotèriques daltòniques sectàries que demostren que el xarnego no serà mai català? Un ISO 9000? Proves d’ADN? De carboni 14? La pedra de Rosetta? Què busqueu?

¿Busqueu dir que hi ha catalans que són catalans inadaptats malgrat que passi el temps i ells són els bons i reals? ¿Busqueu dir que els catalans dolents no reals tenen vuit cognoms catalans? ¿Que els catalans malvats són els que no són obrers del metall cuqui liofilitzat? ¿Que només un determinat proletariat enllustrat urbà d’esquerres és el que marcarà el camí de la llum del paradís i que aquest porta la bandera de neó xarnega? ¿Que abans del selectiu moviment d’alliberament xarneguil tots els catalans eren burgesos, explotadors, autoritaris, retrògrads, monstres, demoníacs? ¿Que a Catalunya no hi havia treballadors, obrers, classes populars, humils que parlessin català? ¿Que no eren catalanistes, separatistes? ¿Esteu dient que abans de la mitologia fabricada del cinturó roig no hi havia res? ¿Que abans no hi havia un cinturó blanc, que era de tots? ¿Que en tots aquests pobles com l’Hospitalet, Esplugues, Cornellà... no hi vivia gent? ¿No hi vivien catalans? Els esteu negant? Els esteu enterrant en vida? No us importen? Ho desconeixeu? Ho voleu refusar interessadament? Us interessa amagar-ho? Us interessa substituir-ho?

¿Us continua pagant com fa un segle, com fa mig segle, com sempre, l’Estat per fracturar Catalunya? ¿O no sabeu que el concepte xarnego és un invent de l’estat espanyol? ¿Que la paraula és de la llengua castellana? No parla de persones, d’éssers humans, de catalans. No. És un xip, un virus, un estereotip soga al coll. Pretén que es mossegui l’ham verinós. Pretén crear cíborgs lobotomitzats, ensinistrats, adoctrinats que repeteixin: els supremacistes, els nacionalistes, els burgesos, els xenòfobs, el que faci falta... Sempre són els altres i tenen la culpa de tot. Pretén crear ignorants, analfabets. Pretén crear criatures que repeteixin: no m’interessa la veritat, només que em donin la raó. Quin perill. El mateix perill de sempre. El perill pel qual s’han destruït catalans de tots els colors, classes, mides durant anys i anys.

EDICIÓ PAPER 20/04/2019

Consultar aquesta edició en PDF