FLISTFLAST

El govern Frankenstein de Sánchez

Benvinguts de nou a un curs de reciclatge. Com ja vam anunciar, en acabar regalarem un assortiment de ganivets, punyals i bisturís via wifi. Bé, avui aprendrem a fer un govern Frankenstein. Primer necessitem que tothom tingui a mà una serra elèctrica i Frankenstein. Rum-rum. La novel·la la publica ara fa 200 anys la vegetariana Mary Shelley. Rum-rum. Mentre aneu tallant mans, dits, pardals i musaranyes, us explicarem la història. El reciclatge comença amb el Dr. Victor Frankenstein. Rum-rum. El paio crea una criatura, un monstre, a partir de trossos de cadàvers de les sales de dissecció, escorxadors, patíbuls i hamburgueseries del barri. Com a la matança del porc, aquí s’aprofita tot, xiquets. Veureu, no és estrany que al nou govern de Pedro Sánchez el titllin de Frankenstein. Rum-rum.

Ens fa feliços, amb somriure de dents punxegudes d’acer elèctric, que l’estat espanyol s’apunti a la celebració dels dos segles de Frankenstein. Amb aquest govern ensenya, de nou, com demostrem des del Pleistocè inferior, que Espanya no existeix. Que només és un patchwork de trossos, bocins, fragments. Que necessita alimentar-se artificialment amb budells, cames, orelles. Que no té cap estructura sense el ganivet, la daga i la serra elèctrica. Que no és res sense la sang, la carn, el ciment i el Loctite que empega el no res. Que és una criatura, un ésser artificial, radial, letal. Que quan parli, camini, actuï tornarà a demostrar que és el mateix un espanyol de dretes que un espanyol d’esquerres. Que Frankenstein és un, gran i esclau. Identitat rum-rum. Esquitxa, taca, secciona, talla, mossega, devora. No pot fer més. Ho sabia bé el creador dels anti-Frankensteins.

Un català es va inventar sense serres elèctriques el Dr. Pericard. Un científic que fa experiments plurals, diversos, de coca de samfaina terrícola. El paio crea dotze éssers humans artificials. Vol persones perfectes. Supremes. Excelses. Ideals. Però totes acaben sent unes cagamandúrries. Defectuoses. Tarades. Esguerrades. Crea homes imperfectes. Un d’ells, el que havia de ser el més filosòfic, reflexiu..., quan es planteja els límits del jo decideix tallar-se a rodanxes a si mateix i plantar al jardí els trossos mutilats. És l’anti-Frankenstein. La desconstrucció de la perfecció. L’horticultura de la perfecta imperfecció. Aquesta és la història d’ Homes artificials (1912). La primera novel·la de ciència-ficció catalana, escrita pel desenganyat Frederic Pujulà. L’escriptor munta una carnisseria per trinxar la perfecció i les utopies. Obra de serra elèctrica satírica. S’enfot del mort, del viu, i de la cabra degollada amb un bufet lliure de ganivets. Ho fa perquè Pujulà és un desencisat d’Espanya. Ell és l’introductor i difusor de l’esperanto aquí. Ell és el republicà germanívol, el federal que vol abraçar el germà castellà, gallec, aragonès... L’anti-Frankenstein. S’ho creia, que un espanyol d’esquerres, social, federal, fraternal... era diferent. Però descobreix Frankenstein. Veu els ganivets, punyals, dagues, serres damunt seu. Rum-rum. Contraataca.

Agafa la catana catalana. El 1901 escriu als trinxadors “separatistes castellans” per fotre’ls un bon zas!: “Ens heu acusat de separatistes a nosaltres, que tenim per ideal superior la unitat de tot el món, basada, sí, dintre de la llibertat més absoluta... Però si som criminals perquè volem ésser autònoms millor serà que se us deixi”. I es va animant amb el matxet per defensar-se del Frankenstein que ja estan creant els socialistes espanyols a principis de segle XX trossejant els catalans: “Un Estat és obra dels homes, i els seus contorns s’esborren amb la punta d’una espasa. […] Per això la gran tasca és dividir el Món en sas regions naturals […]. Encoratgem-nos els uns als altres; siguin els de Finlàndia finlandesos […], castellans els de Castella, y nosaltres catalans, que aquest és el primer pas per a sentir-nos homes”. Homes, no pas Frankensteins. Recordeu-ho quan vegeu, de nou, els ganivets i els trossos esquarterats, sagnants i empegats de sempre. Rum-rum.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 16/09/2018

Consultar aquesta edició en PDF