Homes obrint les cames

No ajuda a ningú que es discrimini amb etiquetes úniques, exclusives, falses i injustes

Catalunya és un dels llocs més privilegiats del planeta per instal·lar-hi centrals nuclears. Es malbarata molta energia. Moltíssima. Estem deixant perdre fissions nuclears que serien l’enveja de qualsevol ONG d’àtoms. Per no parlar dels sempre infravalorats neutrons i protons. Perdem energia amb el monument franquista de Tortosa; els okupes de Gràcia; els pressupostos de la Generalitat; la liofilització del carquinyoli verge, o la cria dels xampinyons salvatges al Pirineu. Pensem tot el que podríem fer amb aquesta energia. Agermanada. Unida. Reactiva. No volem ser una nació, volem ser una fissió. I ara, toca obrir-se de cames.

ES VA PARLAR DE CAMES al darrer ple de l’Ajuntament de Barcelona (dia 27). El grup de la CUP va preguntar què passa amb unes extremitats que surten a la campanya de popularització de la línia 9 del metro iniciada a l’abril per Transports Metropolitans de Barcelona. Vídeos, cartells, fotos... de gent normal usant la línia. En una de les múltiples imatges hi apareix un noi assegut amb les cames mig obertes. Som davant una malaltia subterrània. I la ciència de les profunditats ja hi ha posat nom: manspreading. Homes escarranxats, com diria el filòsof del sofà. Repetim tots, manspreading: la pràctica d’alguns homes de seure a l’espai públic amb les cames obertes. Entrem. Per a la regidora de la CUP Maria Rovira, “des d’una òptica feminista això es considera una pràctica masclista”. Molt bé, cirerer. Ciència i ulls sense lleganyes. ¿Hi ha manspreading i no hi ha womanspreading? ¿No hi ha dones que obren les cames al metro? I nens? ¿I grassos, prims, alts, baixos, blancs, grocs, verds, daltònics, superdotats? Perquè, a pesar de ser hipermetrop, jo cada dia veig infinitat d’extremitats calidoscòpiques i multiformat escarranxades com un bufet lliure de carretera. Per què man? Per què home? ¿Els homes tenen el patrimoni de l’obertura de potes al metro? ¿Això és veritablement masclisme? Per què en diem manspreading quan del que parlem realment és de mala educació pura i dura? ¿La mala educació és genètica només dels homes? Què en pensen les cames de tot aquest assumpte?

CAMES, AJUDEU-ME. Demanava la regidora Rovira si la imatge de les extremitats seria retirada. Si en la propera campanya de comunicació de la línia 9 es revisaria aquest fet i es farien campanyes específiques per denunciar “aquesta pràctica masclista a l’espai públic” en aquesta “ciutat patriarcal”. Contestava la regidora de Mobilitat, Mercedes Vidal. No es retira la imatge. Però la propera campanya serà per sensibilitzar i millorar la convivència a l’espai públic. I també incorporarà perspectives de gènere i pràctiques com el manspreading. Molt bé. Doncs també n’hi hauria d’haver de donesspreading, nensspreading, borinotsspreading, saltimbanquisspreading... No parlem d’homes. Parlem de tots. Parlem de mala educació. No es pot jugar a confondre el fum amb el rostit. Ni les cames amb els encefalogrames. Anem a estirar les cames.

PERQUÈ SÍ, PERQUÈ, massa vegades, hem de fugir per cames. Criminalitzats. Estereotipats. Abonyegats. També sóc membre d’una minoria: blanc, heterosexual, català, escric amb la mà esquerra... I sóc home. Des de la placenta de ma mare que tracto les dones de tu a tu. No vaig amb una serra elèctrica, ni amb una broca per atacar les dones. Som la majoria així. També existim. També tenim drets. També tenim sentiments. No ajuda a ningú, ni a homes ni a dones, que es discrimini amb etiquetes úniques, exclusives, falses i injustes com el manspreading. Al final, s’aconseguirà que molts homes fugim amb la cua entre les cames.

EDICIÓ PAPER 13/07/2019

Consultar aquesta edició en PDF