FLISTFLAST

La falsa ruta de Catalunya gràcies al GPS

La història és prou coneguda. Tu vas a Santa Engràcia dels Fogots Desfermats i el GPS t’envia a Sant Urbà de l’Extintor Deshidratat. Ens perdem, xiquets. A vegades, els GPS els carrega el diable sideral mentre els satèl·lits festegen amb un meteorit. Paf! Sí, els GPS t’assenyalen el camí, el recorregut, el trajecte, però també s’equivoquen. Fins a l’hòstia. Ens duen per on no toca. Rehòstia. Ens porten per una falsa ruta. La de Catalunya?

Precaució, amic conductor. Ho veu? Ja se m’ha fotut per una falsa ruta. Aquesta és una de les paraules clau més suades pel servei de trànsit de la Pell de Brau-Frau. Stop. Surti del vehicle. Multa. Retirada de carnet existencial. El cotxe al desguàs. I quatre hòsties ben senyalitzades. La falsa ruta sempre torna perquè no surt mai de la rotonda. Veureu, fa gairebé 79 anys que se la va treure de l’armilla canviada fosforescent d’emergència Fernando Valls Taberner. El 15 de febrer de 1939 escriu el mitificat article “ La falsa ruta ”. El jurista i polític català fa de GPS. Mirin, que tot això que veuen, que ara entrin els nacionals a Catalunya, que la Guerra, que tot això ve de lluny, des del segle XIX, i si cal d’Adam i Eva, o el Big Bang, o un espermatozou dissident. ¿I veuen tots aquests morts, odis, ferides, ruïnes?, tot això té uns culpables. Sí, mirin el GPS: “ Uno de los factores de subversión, cuya reaparición se debe evitar decididamente, ha sido el catalanismo político, y aún, para simplificar la denominación, diremos el catalanismo, a secas. Este ha constituido la falsa ruta de la Cataluña contemporánea ”. Sí, ho diu el GPS: catalanistes, tots, dimonis enforquillats, que ens han dut a l’incendi.

Catalunya crema perquè el catalanisme ha desforestat totes les classes socials, “ llevándolo hasta las capas superiores ”. El poble i les elits són piròmans que calen foc amb el misto del “ subversismo ”. I això ens ha dut a una Catalunya on les famílies ja no poden celebrar el Nadal juntes. Tabàrnia. Apartheid. Majoria silenciosa. La Catalunya real. La fractura social: “ Divididos en catalanistas y anticatalanistas, con lo que se inició ya, dentro de la misma Cataluña, una discordia profunda, que en el orden moral era un preludio de guerra civil vehemente y furibunda ”. Ho veieu? Ja ho marca el GPS. Mireu fins on hem arribat: “ El catalanismo, al término de su trayectoria, se ha vuelto contra Cataluña ”. Carreró d’horitzó de penya-segat. Va, fora del cotxe.

Exconductors catalanistes, ara els emmanillarem i els direm què farem, seguint, òbviament, la llei: “ Hay que liquidar, pues, un pasado equivocado, y en sus resultados desastrosos; hay que reemprender el camino, volviendo al buen sendero. Cataluña es una realidad viva y no un prejuicio tendencioso; y para restaurar su vida y redimirla y dignificarla de verdad sólo hay un camino: despojarla de sectarismos, de mezquindades y de encogimientos, devolverle el buen sentido, librarla de megalomanías y de emperezamientos, de disipaciones y de frivolidades, de chabacanerías y de ridiculeces, y hacerla andar con fe, con amor y con el mejor espíritu por la ancha vía triunfal de la Nueva España, hacia un destino común lleno de promesas y de esplendores, de gloria auténtica y de progreso positivo ”. Ah! I ja no podran tornar a conduir ni una musaranya amb piles teledirigida.

Ara que el carnet de conductor catalanista el donen a qualsevol tómbola de “ qué alegría, qué alboroto, otro perrito piloto ”; que fins i tot es declaren catalanistes els franquistes, els selenites, els tubs de PVC o la Patrulla Canina, canvieu la paraula catalanisme de l’article i poseu-hi independentisme, o sobiranisme. El mateix. D’oca a oca i et remato perquè sempre toca. Jo sí que sé on vaig. Tu no saps on vas. ¿La falsa ruta de qui? De Catalunya o d’Espanya? El GPS real o trucat? Perquè qui, realment, està fent de GPS de passat, present i futur d’Espanya és Catalunya. I el navegador assenyala el final automobilístic de la pel·lícula Thelma i Louise.

  • Etiquetes

EDICIÓ PAPER 22/06/2019

Consultar aquesta edició en PDF