03/10/2015

República Independent de Vallbona

3 min
República Independent de Vallbona

BarcelonaEl roig-negre lluita. Zigzaguegen com petits diablets. Avançant com una sola forca. “Va, va...” Els crits pedagògics dels pares els empenyen. Els prebenjamins del Racing Vallbona CF comencen pretemporada a la Vallbonera. Barri de Vallbona. Districte de Nou Barris. El downtown. República Independent amb frontera triple: l’asfalt de l’autopista, les vies de tren i l’aigua del Besòs. Triangle de les Bermudes. I apareix aquesta illa desconeguda. Verda. Les casetes autoconstruïdes com bolets. Una obaga transformada per les lluites veïnals. Ombres i humitats d’atur. Massa cops abandonats. Però un sentiment com la bandera del Racing Vallbona que oneja entre l’espanyola i la catalana: el barri. Identitat Vallbona. Lluita roig-negre al camp i als carrers d’un dels barris de Barcelona on el no a la independència té més tant per cent de vots.

Tothom saluda la Mònica Palet. El conductor del bus de barri. La veïna que porta bosses de verdures a cada mà. La que passeja al costat d’un rec Comtal de conte de fades. S’aturen. Pregunten per la mare, el pare, el gat. Alegria de trobar-se. Fesomies emmirallades de sinceritat. Com la Mònica: militant d’ICV i independentista des de sempre. Sense ambigüitats. Ulls oberts: “Estic sorpresa per alguns resultats al barri”. Sí? Vegem-los. Cens: 915. Vots: 552. Resultats: Ciutadans: 125; PSC: 107; Junts pel Sí: 95; Catalunya Sí que es Pot: 85; PP: 75; CUP: 36; Unió: 9; Recortes Cero: 7; Partit Animalista: 5. Un 60,32% de participació. Rècord. S’hi vota poc. Es mouen al voltant del 30%-40%. La sorpresa? “No m’esperava que Junts pel Sí i la CUP traguessin tants vots”, diu. Hi ha vot jove, polititzat. El sí a Vallbona suma un 23,73% de vots. El no: 55,61%. El sí/no: 17,02%. Recordem: Nous Barris és l’únic districte on no guanya Junts pel Sí. Més coses? Ciutadans xuclador. I el PSC perdent una illa històrica. El trident del no navega silenciosament: “Aquí el discurs de la por ha calat”, diu la Mònica. Por invisible. La por no és al carrer. La por és a casa. I entra al menjador per l’aire: les televisions espanyoles. Ha sigut l’única campanya a Vallbona. Només Catalunya Sí que es Pot va penjar cartells. JxSí va fer un berenar en una casa. Sense por a casa de la Mònica.

A la casa d’autoconstrucció va néixer el seu pare el 1946. La van comprar abans els avis. Catalans. Des del terrat es veu com juguen els prebenjamins al camp. Roig-negre bellugadís. I apareix amb el mateix esperit driblador la mare.

Pedagogia de les pensions

Rosario Montero. Va venir a Catalunya de Zarza la Mayor (Càceres). Independentista. No té por. I ho diu pel carrer: “¿Però com m’han de treure la pensió si ja l’hi he pagat a Espanya?”, els explica la Rosario als seus veïns, que també van arribar de tot arreu de l’Estat. Hi ha por a perdre les pensions. A la butxaca. Fins i tot pors esotèriques: “Molts creuen que si hi ha independència els expulsaran de Catalunya”. Cap por al carrer. Por dins del cap. Mirem els prebenjamins empaitant la pell adobada. La Mònica, la Rosario i en Thor, el supergat que tampoc té por de deixar-se fer festes. Comentem el joc: “Falta pedagogia en aquests barris, falten prescriptors com la mare”, diu la Mònica. Joc continu. Que tothom sàpiga que pot jugar i guanyar. Que el sentiment comú per un barri també pot ser per un país on guanyaran les persones i les butxaques. Que la lluita diària de la República Independent de Vallbona també pot ser la lluita per la República Independent de Catalunya. Com lluiten aquests nens roig-negres que no es rendeixen al camp.

stats