FLISTFLAST

Ovnis Ciutadans i terrícoles llaços grocs

El 1994 passa una cosa a Balaguer que encara no té explicació: Primer Congrés d’Ufologia i Paraciències. M’hi deixo caure en format ectoplasma sigil·lós. Una criatura terrenal del públic pregunta: “Si durant tant temps en la història de la humanitat hi ha ovnis, què ens vol dir aquesta gent? On ens volen dur?” Mmmm... El plat volador del dubte aterra a la taula d’experts extraterrestres. Respon el periodista i escriptor Juan José Benítez, recol·lector d’ovnis i éssers color ou ferrat: “El fenomen ovni és el més semblant al misteri de la mort. És tan absolutament increïble, vell, subtil, esmunyedís, irritant i tan greu, tan esperançador... ningú sabrà mai què suposa la mort fins que la visquem”. I vaig passar de selenita a terrícola. Però aquesta setmana passada han tornat els ovnis a Balaguer. Aterren. Baixen.

Apareixen unes criatures fosforescents d’oferta. Porten un missatge del més enllà. Una declaració important. La traduïm a la nostra llengua primitiva: Ciutadans dona deu dies a l’Ajuntament de Balaguer perquè retiri els llaços grocs de la ciutat. L’amenaça fantasma. Mars attacks! Éssers inexistents: Ciutadans no té representació al consistori. Ack, ack, ack... Ovnis amb megafonia apocalíptica: “S’està vulnerant el principi de neutralitat”. Selenites disfressats de problemes que en el seu dia a dia de balaguerins no tenen cap problema. Terrestres d’una ciutat normal que ara juguen a ser extraterrestres anormals predicant un planeta de flames grogues. Mutats. Metamorfosats. Transfigurats. Han tocat a corneta sideral. Heu rebut ordres galàctiques. De Ganimedes. D’Inés Arrimadas. D’Albert Rivera. De marcians taronges. Han ordenat atacar. A Balaguer. En pobles de tot Catalunya. Han ordenat fer aterrar ovnis de problemes inexistents. Han ordenat que desembarquin criatures espasmòdiques-emprenyades armades per disparar contra la llibertat d’expressió humana. Us han ordenat que no sigueu lliures. Obeïu robots eteris. Us han ordenat atacar en nom d’una incivilització extraterrestre. Obeïu esclaus de la mina de la irracionalitat, la mentida, el no-res. No existiu perquè treballeu, voleu, desitgeu que els altres no existeixin. Ovnis de la destrucció: us queda demanar que retirin, enderroquin, esmicolin, el llaç groc més gegant, antic i lluminós de Balaguer. Mireu a la terra.

El 1994 el congrés d’ovnis irreals es fa al lloc més real: el Parador Comte Jaume d’Urgell de Balaguer. Jaume: després del rei Martí l’Humà, el paio més poderós de la Catalunya del segle XV. El balaguerí havia de ser el rei, el successor de la Corona Catalano-aragonesa. Però, com us ho diria... ens van girar com sempre. La irrealitat la van convertir en real. La mentida la van fer veritat. La injustícia, justícia. La pau, violència. La vida, mort. El Compromís de Casp (1412), Operación Triunfo Nacional-Judicial 155. Ens la van colar. Ens la vam deixar colar. L’extraterrestre Ferran d’Antequera, de la nissaga castellana dels Trastàmara, ens el foten rei. Perquè sí: perquè ho diu la llei, la justícia, la veritat: la seva. Desembarca un ovni a Catalunya. I Jaume diu: no! És injust, no és veritat. O rei o res, xiquets. Ara o mai. O caixa o faixa. Neix el moviment antisistema català.

I lluita i perd. La història de sempre: morim de la raó que tenim. I el comte Jaume passa per cinc presons abans d’expirar a la de Xàtiva (1433). Els Trastàmara espolien tot el comtat. I confinen totes les dones d’Urgell al monestir de Sixena. Margarida de Montferrat, la mare d’en Jaume. Isabel, esposa. Filles: Isabel, Caterina, Elionor i Joana, que neix al monestir. Germanes: Elionor, Cecília i Isabel, monja al cenobi. Sixena, que era el palau lluminós de la Corona, el símbol del cel a la terra, el converteixen en un Alcatraz. Presos polítics catalans des del segle XV. I el Castell Formós de Balaguer destrossat a canonades des del 1413. Volen que sempre recordem la seva obra: la destrucció. El castell de Balaguer és el nostre llaç groc des de fa segles. Per això volen treure, arrencar els llaços: perquè ens volen extraterrestres. Però ho sento, selenites: existim i no abandonarem la terra.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 18/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF