04/12/2015

Mitjons, mandarines, calçotets i quilos de petons

2 min
Pedro Sánchez va insistir a pagar unes mandarines que li volien regalar en la visita al mercat.

BarcelonaUn home que no entén res. Amb un abric de fred dels anys cinquanta. Mou el cap esverat. Ningú pren els seus fulls. Els du a les mans en forma de penitència: “¿Qué es para usted la Biblia?” Fuig esconillat. Veient com el ramat agafa els fulls “Con ilusión” de la paradeta de Ciutadans. Aquí hi ha els nous messies. Davant del Mercat de la Guineueta. El llamp del cel taronja és un recordatori als socialistes: a Nou Barris el partit d’Albert Rivera va guanyar, el 27-S, aquesta terra promesa.

El líder del PSOE, Pedro Sánchez, no veu el llamp taronja. No pot ni separar les masses del mar Roig. Les dones amb carrets d’anar a comprar els abandonen a la deriva i el fan sotsobrar amb petons. Muà, muà... “No em rentaré la cara”, diu una senyora més vermella que les tomates que ha comprat. “Estic enamorada de vostè”, s’hi amarra una altra. “Pedro, Pedro...”, “Guapo, guapo...” Dones i homes jubilats, clons que no deixen avançar el seu Moisès socialista. “És un bloqueig total”, diu rient la candidata Carmen Chacón. Finalment el Déu paciència fa el miracle: podem entrar al mercat.

Paraules d’oferta

Abans arribarà la fi del món que poder caminar un metre pels passadissos. El temple de la manduca devora Pedro Sánchez. “Jo no sóc socialista però és molt guapo”, diu la bacallanera quan passa per davant. Muà, muà... i remuàs i trimuàs. Quilos de petons. Aparadors de rialles. Paraules d’oferta. Compri el producte. No s’ho pensi: “Ai, no sé ni què m’ha dit! M’he posa’t tan nerviosa quan em mirava!”, explica una dona que desperta del somni i busca nerviosa el carret enfonsat.

Emergeix en totes les parades una teca que fa ballar la dansa del ventre. Per exemple, en una xarcuteria tenen el xoriç barbacoa extra a 5,98 el quilo, però tothom vol comprar les galtes de Pedro Sánchez. Muà, muà... I això passa a la peixateria, als llegums, a l’aviram, a la fruiteria... i aquí el socialista entra dins. Pomes, peres, raïm... a Sánchez li agraden les mandarines. La dependenta post efecte muà-muà n’hi posa deu. “És un regal”, diu. No, no. Sánchez insisteix i paga. Tornem al mar Roig de petons i fotos. Déu està de bones i al cap de minuts segles fa un altre miracle i sortim del mercat. Però no... A les botigues de sota fa bots una dona agitant uns calçotets vermells: “Pedro, per Nadal!” Tornem al naufragi humà.

Un regal de Nadal

Sánchez es pentina i entra en una perruqueria. “T’estan esperant totes”, diu la senyora permanent. Muà, muà. Despentinat. I la senyora de la botiga de complements del costat veu que passa de llarg. Entra a dins afuada. Els agafa. Surt corrent i els posa en una bossa. Intercepta com un míssil Sánchez. Toc, toc. “Té, uns mitjons d’executiu”. Ell els vol pagar. Ella no, no amb el cap: “És un regal de Nadal”. Muà, muà. Avui Sánchez s’ha firat. Mentre un home, votant clon socialista, però profeta del màrqueting de la vida, parla per a qui el vulgui escoltar: “A nosaltres ja ens té, però on és la joventut?”

stats