FLISTFLAST

Lobotomia PSC i Unió

El futur sens dubte són les lobotomies. A demanda. Personalitzades. T’obren i t’entaforen un xip, o un clip, o una poma xalet de llimacs. T’instal·len software. Et reformategen. Per fora continues igual, però per dins ara pots estar programat per ser Napoleó, Doraemon o Charles Manson. Ja ho veurem però ho veiem. És el demà però ja és avui. Mireu, hi ha gent que s’estranya que el PSC i fragments de l’ex-Unió, com Ramon Espadaler, vagin junts a les properes eleccions. Res. Lobotomia política. R+D substitutiva. Programada des de fa anys i panys.

Aterrem en unes altres eleccions. Parlament de Catalunya, 1932. Hi havia gent que creia que era un ovni però es presenta: Federació Catalana del PSOE. Treu 500 vots. Fixem-nos-hi. El PSOE fa el seu primer congrés a Barcelona el 1888. De fet és la seva fundació oficial pública. Hi ha 13 agrupacions de Catalunya i 7 de l’Estat. Però el PSOE és el PSOE i només vol obrers: no obrers catalans. No vol saber res de catalanisme. Això és una cosa de burgesos, privilegiats, insolidaris. Els anomena: “ Resabios fueristas ”. Per tant: 500 vots. I resta. El PSOE català queda abduït pel PSUC el 1936. I com un ovni torna a aparèixer als setanta, selenites, activats pel règim de la confusió de la Transició. El 1978 neix el PSC. La pega industrial per-a-tothom unia el Partit Socialista de Catalunya-Congrés (Reventós, Obiols, Serra, Maragall...), el Partit Socialista de Catalunya-Reagrupament (Josep Pallach) i la Federació Catalana del PSOE. S’empegaven els socialistes catalans i espanyols. Una història encara per explicar. Tensions. Plors. Dolors. I fotos de rialla de resina química. I ja saben com ha acabat tot. I qui ha guanyat: l’ovni. La minúscula, microscòpica Federació del PSOE ha acabat envaint el PSC. És el xip de la lobotomia. Com Unió.

El partit, històricament, més honest i fidel a Catalunya. Unió, nascut el 1931 com un partit avantguardista, existencial, humà, socialcristià. Resposta al totalitarisme d’esquerres i de dretes. Defensa Catalunya com a estat amb la seva concepció confederal. Assassinats el 1936 per catòlics, el 1939 per catalanistes. I amb una vida durant la dictadura i l’exili de supermans. Però a partir del règim de confusió de la Transició comença a patir un procés de mutació per esdevenir el PD (Partit de Duran). Unió lobotomia. El nou xip enclastat va desprogramar més de cinquanta anys d’història. No apareix la filosofia genètica: “Catalunya ha de lluitar fins a assolir constituir-se políticament, com a nació que és, en estat independent”, que deia Manuel Carrasco i Formiguera, i en són hereus legítims els Demòcrates de Toni Castellà. O una de les reflexions més brillants sobre l’existència i la veritat de Catalunya: “Hem de dir ben clar que no estem a la dreta, ni a l’esquerra, ni al mig. Això són expressions topogràfiques que no arribem a comprendre, perquè tampoc no podem capir que la Veritat, la Justícia i el Dret puguin estar a l’esquerra, al centre o a la dreta. Es troben allà on són, i allà on es troben la Veritat, el Dret i la Justícia allà ens trobem també nosaltres”.

El PSC i Unió són dos partits carbonitzats pel túnel de rentat de la Transició-Pansició. Lobotomitzats al servei de la pseudodemocràcia de l’estat espanyol. El tradicional sistema de partits català és plural, és coca de samfaina, és trencadís; l’espanyol és bipartidista opressiu. Guió de poli bo i poli dolent: però tots dos repressió. El Frankenstein electoral que està creant el PSC és una criatura no natural. Si fóssim un país normal es diria Unió Socialista de Catalunya. El partit nascut el 1923 i que es va escindir de la Federació Catalana del PSOE perquè només li interessaven els obrers i no els catalans. El partit socialista i catalanista que deia sense confusions: “Ens confessem socialistes, i aplicant aquest principi a les coses de Catalunya, ens proclamem socialistes catalans i a la vegada els primer defensors de la seva independència”. Tota la resta és lobotomia, porres i presó.

EDICIÓ PAPER 22/06/2019

Consultar aquesta edició en PDF