L’art de la guerra

Alguns fan broma amb els tancs entrant per la Diagonal. I els tancs construïts amb sentències de camuflatge legal estan entrant per Lleida

Fum. Crema. 19 de juliol del 1936. “Quan la celeste transparència d’aquell dia lluminós d’estiu s’emboirà amb el fum que sortia dels temples i convents convertits en pires monstruoses [...]. Com nous vàndals, els qui feien la «revolució social» amenaçaven d’acabar amb tot: monuments, edificis històrics i religiosos, pintures i arxius: l’equivalent a la nostra història viva”, escrivia Miquel Joseph. Ell va ser un dels nostres The Monuments Men.

HOLLYWOOD sempre ens ha robat la realitat. El 2014 va fer aquella pel·lícula. La dels nord-americans salvant obres d’art abans que les destruïssin els nazis. Era la nostra pel·lícula. Però nosaltres no tenim explicació. Perquè nosaltres molt abans ja vam ser The Monuments Men. Una colla de voluntaris desarmats. Un grup d’homes arriscant la vida. Missió: protegir i salvar el patrimoni artístic i cultural de Catalunya des de l’inici de la guerra. Bombers contra piròmans. Civilització contra barbàrie. El cos d’elit humanístic lluitant amb mans i paraules. El Comitè pel Salvament Artístic creat per la conselleria de Cultura de la Generalitat. Josep Gudiol, arquitecte, al capdavant. Rescatant com un mai més les col·leccions privades de Barcelona, l’art de Catalunya, de la Franja d’Aragó. Amb les seves mans va salvar les restes de les pintures de Santa Maria de Sixena (avui dipositades al MNAC). El que va quedar de l’obra de foc-art dels anarquistes. Sixena... i es torna encendre el misto.

No pot cremar l’art català. Necessitem l’aiguat del Parlament. Necessitem aigua, mànegues i mans i mànigues

CREMA. I queda poc temps. 25 de juliol del 2016. Ho diu la sentència i el decret d’execució provisional -no ferms- d’un jutjat d’Osca: declara nul·les les operacions de compravenda i ordena el trasllat de les obres de Sixena abans de la data. Han tornat a encendre el misto. Poden cremar gairebé un centenar d’obres. Són al MNAC i al Museu de Lleida. Però ara encenguem el misto que il·lumina. Sixena, residència i sepulcre de la Corona Catalano-aragonesa. Sixena, bisbat de Lleida abans que el Vaticà el trinxés i formés el bisbat de Barbastre-Montsó. Sixena, el 1970 les monges santjoanistes abandonen un monestir insalubre. Marxen a Barcelona. Part del patrimoni artístic va al Museu de Lleida. El 1971 les monges ja signen un document on declaren que tots els béns, mobles i immobles, de Sixena han d’anar a la comunitat de Barcelona. Entre el 1983 i el 1994 les monges santjoanistes venen legalment tot el patrimoni artístic a la Generalitat i al MNAC. Vistiplau dels prelats de Lleida, Barcelona i autorització del Vaticà. Fins i tot Déu ho va beneir per WhatsApp.

A LA TERRA. Alguns fan broma amb els tancs entrant per la Diagonal. I els tancs construïts amb sentències de camuflatge legal estan entrant per Lleida. I arribaran a Barcelona. Sempre ha estat així. Perquè abans d’un 1714 hi va haver la Lleida que cremava el 1707. I abans del 1939 de la Diagonal una Lleida que cremava el 1938. El temps és el format. Avui els mistos són una sentència. Si el 1936 la conselleria de Cultura i els The Monuments Men catalans van salvar l’art català de l’infern revolucionari que deia cremar per justícia, ara també tenim les mànegues de la llei. La conselleria de Cultura, la Generalitat, tenen l’Estatut, la llei de museus, la llei de patrimoni cultural català... estem obligats a complir la llei catalana. No pot cremar l’art català. Necessitem l’aiguat del Parlament. Necessitem aigua, mànegues i mans i mànigues. Lleida ja està mobilitzada. No deixeu que s’immolin amb extintors.

EL MISTO SEMPRE S’ENCÉN. Ho recordava un dels advocats que defensa la demanda de l’Aragó. Ai las! El 25 de juliol, data fixada de retorn, és... Jaume Apòstol, patró d’Espanya. 25 de juliol de fa 80 anys: els anarquistes es dirigien cap a Sixena. Ara als salvadors, als legals, els volen tornar a cremar. Potser Hollywood ens ha robat les pel·lícules, però si ens deixem robar l’art de la vida és que ja estem fumejant.

EDICIÓ PAPER 20/07/2019

Consultar aquesta edició en PDF