FLISTFLAST

Història de la fractura de Nadal a Catalunya

Els experts no es posen d’acord: ¿quan comencen les divisions a les taules de Nadal de Catalunya? Fins i tot els teòlegs han arribat a les mans, i a les mànigues. N’hi ha que creuen que la fractura nadalenca catalana arriba el dia que neix Jesús: uns catalans van a veure’l i d’altres, no. Un altre corrent pensa que el trencament comença l’endemà, perquè uns van anar a dinar al xalet de Jesús i els altres a la torre de Sant Esteve i... Mal rotllo. Una olla. ¿Amb poca escudella i molta carn? Al revés? Glu-glu.

Des dels inicis de les olles dels temps som un poble partit. Mireu la construcció. Guaiteu els garden center espirituals que es munten a les cases catalanes: els pessebres. Un clar cas d’apartheid arquitectònic, paisatgístic, decoratiu... Fins i tot les discussions familiars sobre els gruixos de farina a les muntanyetes han esdevingut proves a les cimeres mundials sobre les causes del canvi climàtic. Què es pot esperar d’un país que viu enfrontat sobre com ha de representar el naixement de Jesús?

El 1929 hi va haver un intent de conciliació. Es fa una crida a fer “un estudi seriós dels pessebres catalans”. Però, després de molta inhalació de molsa enfarinada, els pessebròlegs van tornar a esquarterar Catalunya. Sentencien: hi ha els pessebres barcelonins i els de la resta del país. La frontera infranquejable entre la Catalunya metropolitana i comarcal. El pessebre com un ganivet que decapita el capó català. Per què? Pel temps. Al pessebre barceloní hi ha “la nostàlgia del clima africà”. Per tant: palmeres, atzavares, ruïnes de temples egipcis i molta sorra. Sorra de cafè de Rick Humphrey Bogart a Casablanca. En canvi, els pessebres de la Catalunya interior són com Twin Peaks: verd infinit. Sobredosi de molsa, farina nevada, muntanyes cremallera... Pessebre check point secessió. El pessebre és l’origen de la manca de reequilibri territorial i sentimental a les taules. Una olla. La del Rabadà. La de la segregació de les figuretes del pessebre.

El Rabadà és el programa ideològic de la Catalunya antisistema versus la Catalunya sistema. Recordem: “«A Betlem me’n vull anar; vols venir, tu, rabadà?» «-Vull esmorzar!»” No es posen d’acord en res! En Rabadà prefereix anar a Salou, Palm Beach o Pernambuco. I l’altre, idea fixa: Betlem i que calli fins i tot el GPS. En Rabadà vol menjar com una bèstia assilvestrada el que li fotin davant. L’altre sempre fot règim. Però és que uns defensen que en Rabadà és la primera figureta del pessebre. Imprescindible. Perquè és l’ajudant de pastor que guia les ovelles. Però d’altres sostenen que el veritable xòfer d’ovelles és un capellà. Així, quina figureta posem? Qui fa sirgar millor el ramat desorientat? ¿Es pot posar al pessebre un conductor d’autobusos? ¿Un psicoanalista? També són gestors d’ovelles. ¿I el Dr.Slump? Messi? Batman? Kim Kardashian? Qui ens representa millor? El tema caganer ni el toquem perquè... la cagaríem de ple. La ruptura s’olora des dels inicis. Així, gràcies a proves de residus de tiberis nadalencs dels primers catalans, passats per la thermomix del carboni 14, la pedra de Rosetta i la poma d’Adam i Eva, podem afirmar que aquesta celebració, a casa nostra, sempre ha estat un terratrèmol. Una rasa llarga, profunda, fosca a banda i banda de taula. Ni l’escala de Richter s’atreveix a asseure’s a menjar. Trist.

El Nadal és el moment de les llàgrimes entre blocs enfrontats: ¿pot venir ja el nòvio de la nena o no? ¿Pot parlar Speedy González en comptes de l’avi quilomètric? ¿Èticament puc fer cagar el tió si soc ecologista? ¿Em puc emborratxar abans del dinar? Guerres. Les batalles amb neules espases làser, llançaments de torrons míssil, polvorons bomba... Dolorós. Tot fatal. Tot molt malament. Perquè als catalans de veritat, és a dir, els que són humans i no extraterrestres, el que ens divideix és la violència, les injustícies, les mentides, els insults, les humiliacions... El mal. Això és el que divideix aquí i a Betlem. La resta, des del primer Nadal, tots saben qui som: un país en unes taules. Unes taules lliures en un país lliure. Bon Nadal!

EDICIÓ PAPER 15/06/2019

Consultar aquesta edició en PDF