‘Grease’ Unió

Unió eren catalanistes defensors d’un estat propi. Republicans defensors del republicanisme cívic, liberal, social. I cristians, catòlics, de l’església del bé, de la justícia social

Torna la Sandy. Torna la gomina injectada com una lobotomia d’acne. Tornen els batuts de maduixa amb moral de PVC. Olivia Newton-John ha anunciat que el 2018 els actors de Grease es retrobaran. 40 anys de la pel·lícula. Ja veurem si tornaran per fer uns Jocs Olímpics de Gomina al casal d’avis o una exposició de tubs d’escapament cromats i seients de pell de sargantana lisèrgica del desert de Mojave. És igual. El túning sempre guanya. Mireu la victòria a cel i terra. Grease és la bíblia. Des del 1978 fins avui ha evangelitzat mig món. El coneixement que té molta gent dels anys cinquanta és per Grease. La indústria del túning ianqui és divina, immortal, eterna: sempre continuen explicant la seva vida, vencent, clenxant. Perquè la batalla de les idees es guanya amb gomina.

AQUÍ LA GOMINA ens la posen d’altres. Aquí ens fan túning als nostres Greases. Substituïts. Hem perdut. Perdem. I podem perdre el que fins i tot està fixat. Passem el pinte. El problema no és que mori un partit com Unió. No. El problema és que la mort ha tornat a certificar que des de fa anys, panys i guanys ha vençut la idea que només existia una Unió: una part de la dels darrers trenta anys. I que la Unió de 1931 fins als anys vuitanta o bé no havia existit, o bé era llegenda urbana, o bé era pastada a una part de la d’aquests darrers anys. Túning al quadrat. Tren de rentat assassinat amb catana. La victòria assecada i dissecada.

VICTÒRIA ENGOMINADA. Aquests dies hem sentit mentides, bajanades, distorsions, vestits a mida... sobre la història d’Unió. Des que Manuel Carrasco i Formiguera va ser fundador d’Unió. No. Que Unió des de 1931 no volia un estat i era la representant de la tercera via. No... I així fins a l’infinit de la galàxia de l’analfabetisme. Gent que no ha llegit ni una línia. Que no ha parlat amb ningú. Que no té ni una neurona. Aquest és el triomf del túning. És la nova dictadura del pinso frustrat. Repetim. És l’era on hi ha gent que no vol saber la veritat, només vol que li donin la raó. Però per què Unió? Si ha estat un partit lil·liputenc! Per ser antisistema. Com? Sí.

El problema no és que mori un partit com Unió. El problema és que Catalunya acabi com Unió: negada, substituïda, vençuda

SÍ, UNIÓ eren catalanistes defensors d’un estat propi. Republicans defensors del republicanisme cívic, liberal, social. I cristians, catòlics, de l’església del bé, de la justícia social. Un cotxe bomba. Això no ho ha acceptat mai una part del sistema Gran Germà Capgròs. Català i espanyol. No es vol saber que una senyora empolainada cridi en públic: “Què hem d’esperar, doncs, de la capital de Castella? Les escorrialles del festí de la llibertat, aquesta llibertat invocada pomposament i que avui regategen a la nostra Pàtria. Aquests homes deuen ignorar que no podem acontentar-nos amb un simulacre de llibertat, sinó que la volem total i absoluta”. Era Maria Perpinyà, de les dones d’Unió, el 1932, contestant a les promeses dels Rajoy republicans amb l’Estatut. Tururut. Ningú vol saber que l’únic diputat català que va dir no a l’Estatut retallat de 1932 i a l’Estatut aprovat pels catalans el 1931 va ser Manuel Carrasco i Formiguera. Premi: el van expulsar de la minoria catalana! Els catalans! I Lluís Companys prement el botó d’ autoeject. I Carrasco defensant l’autodeterminació de Catalunya i un socialista com Joaquín Pérez Madrigal traient la pistola del desig: “ Lo que defiende su señoría se defiende a tiros; con discursos, no”. Morir. Ningú vol saber que militants com Josep Maria Trias Peitx van alliberar 70.000 persones dels camps de concentració francesos. O que es va planejar atemptar contra Franco... La major part de militants van ser antisistema des de 1931. Investigueu, llegiu, parleu, escolteu. Busqueu la veritat. Perquè ara són etiquetats d’ultraconservadors, fanàtics religiosos, terceraviistes, burgesos rancis... Per això Unió, per això el túning: perquè va ser la Catalunya antisistema. La Catalunya de la revolució de la normalitat. La de tots. El nostre mirall. Ara amb esquerdes. Aquest és el tall de sang que avisa: que Catalunya acabi com Unió. Substituïts. Diran de nosaltres el que no érem. Ens dispararan digitalment i en paper. I si goseu dir res sobre la vostra vida us diran que mentiu, que no sabeu res. I us donaran una pastilla. I us obligaran a veure el seu Grease tunejat, que era la nostra pel·li. I us embalsamaran amb gomina perquè no us torneu a aixecar mai més.

EDICIÓ PAPER 16/02/2019

Consultar aquesta edició en PDF