El Dr. House i la malaltia de la colònia Catalunya
PeriodistaEsnif. Què passa? Això: “La qüestió per a Catalunya és europeïtzar-se, tallant més o menys lentament la corda que la lliga amb La Morta. El viure és lo primer deure. Qui no vulga seguir que no segueixi. Per a Espanya ha arribat allò de «sálvese quien pueda» ”. Escriu, el 1898, Joan Maragall, que no és nom de carrer. Sí, poeta, socorrista ibèric que veu l’Imperi Espanyol en plena operació biquini: perd Cuba. Adeu colònia. Hola pudor. Necessitaríem un metge.
Maragall diu que és un “home social”, viu. Que passi. A veure, com us ho diria, el Dr. Robert (aquest dilluns, 115 anys de la mort) és com el Dr. House però feliç i només coixeja d’humanitat. Si se li mor un malalt la gent no diu: “Pobre X!” Sinó: “Pobre Robert: quin disgust deu haver tingut”. Supermetge. Durant 40 anys fa pagar el mateix als humils. Àngel patidor i repartidor. No cobra al que no té. Manetes de sant multiús. El malalt es troba sota el coixí diners per als medicaments. Professional del miracle. Però què fa el doctor tres anys després, el 1901, amb un bisturí al Congrés espanyol? És un assassí en sèrie? Ha obert una carnisseria? No, diputat. Afila. Talla. Clava. Robert: “Y la moribunda España, ¿dispone todavía de elementos de vida? Si los tiene, ¿dónde?, ¿cómo los tiene? ” Comença el segle XX i “el problema catalán” torna a fumejar a la pell de brau-frau a la barbacoa.
La pèrdua de les colònies fa obrir els ulls. El doctor Robert surt del taüt. Investiga, busca el mòbil del crim com un Dr. House - Sherlock Holmes. Cas clar: cal salvar Catalunya de la moribunda Espanya. ¿Els sona a segle XXI tot el que fa? Alcalde de Barcelona: acaba amb la casta, el caciquisme, destitueix tots els alcaldes de barri sospitosos de frau electoral. Esborra 27.000 electors desapareguts. N’incorpora 40.000 no inscrits. Usa salfumant per desintegrar la corrupció. Fa un F5 a la democràcia. I com tothom s’imagina... és de dretes. Amb uns ovaris com una somera catalana que és més forta que un Spinosaurus amb extra de XXL. I dimiteix per solidaritat, honestedat. Perquè l’Imperi Espanyol llança un tomahawk contra Catalunya. I desobeeix. Es nega a signar l’autorització d’embargament a més de set mil botiguers que es neguen a pagar l’impost revolucionari de l’Imperi Espanyol per fer surar el naufragi de les colònies. Aquesta revolució del poble es diu Tancament de Caixes. L’insulten, li fabriquen proves falses... I Robert rebenta una altra caixa.
Dins apareix tot. Uns número eterns: “A pesar de que la población catalana representa el 9% de la estatal, satisface el 14% de los impuestos recaudados”, dispara Robert al Congrés. Sense resposta. Sense diners. Així és “¿Qué sería de vosotros?” Sense la colònia Catalunya. Una colònia farta de promeses de pluges de milions, inversions, mentides... “ Siempre habláis en futuro y a nosotros ya no nos basta este tiempo, sino que deseamos que el verbo se conjugue en presente ”. El present que veu la generació del Dr. Robert és que Catalunya és una colònia. El futur que veuen és el dels nous estats americans. Per això a principis del segle XX Catalunya mira cap allà i no a Europa. Cuba, els Estats Units... són el futur català. Per això ara Amèrica mira a Catalunya: és el futur del segle XXI. Som la darrera colònia perquè som el nou perfum del demà. Ja ho diu el Dr. House: “Nou és bo, perquè lo vell sempre acaba en mort”. La mateixa recepta de l’etern sistema sanitari català i el Dr. Robert. No morim mai perquè sempre som nous. I Catalunya ressuscita la democràcia i la llibertat del cos planetari, sideral.
