FLISTFLAST

Dones catalanes: us volem a casa

Aquesta és la història d’una mentida. D’una bola. D’una fake news de 1931. El Servei Espanyol de Ficcions (SEF) fa córrer que les dones catalanes tenen un problema. I és gros. ¿Obesitat genètica de càstig diví? ¿Caps de pàrquing d’hipermercat? ¿Nassos d’autopista amb peatges? No. És més bèstia, més animal: no els interessa la política. Diuen, diuen, que les catalanes no volen saber res d’això que el 2 d’agost de 1931 s’han empescat aquests mascles catalans que volen dividir la societat: votar l’Estatut. Postveritat de guerra de sexes. Catalunya fracturada entre espermatozous i òvuls. Ens hi va el futur. No tindrem canalla? No fecundarem? Coitus interruptus?

A pa i aigua: això es busca. Els mitjans estatals creen declaracions de dones catalanes fabricades en els laboratoris de la ficció, la faula, la invenció, la trola. Apareixen als diaris catalanes replicants amb frases repetides: “Això de l’Estatut és cosa d’homes”. Una, deu, cent... Missatge robòtic: a la dona catalana no li interessa la política, l’autogovern, la llibertat, Catalunya. La femella, a casa, a estovar vedella al forn de llenya folklòrica. Diuen que aquesta és la Catalunya real, legal, sexual. Per això l’estat espanyol esgota les reserves d’ansiolítics el dia que es vota l’Estatut de Catalunya: 400.000 dones catalanes munten un referèndum paral·lel per adherir-se a l’Estatut (recordem-ho: hi participa el 75% del cos electoral i s’aprova per un 99% dels vots). És molt gros. Per a l’Estat són irreals i il·legals: les dones no tenen dret a vot. Per això les catalanes s’avancen al futur, surten de casa i es fan grans. I el Servei Espanyol de Ficcions Eternes, Permanents, Constants, Genètiques, Nuclears... es fa petit: no les vol veure, les nega, les manipula. Però elles continuen fent-se grans, immenses, gegants... I ho fan sobreeixir tot.

Felicitats, xiquetes. Fa 85 anys. 16 d’abril de 1933. És el primer cop a la història de la pell de frau que les dones voten (la resta de dones de Catalunya i l’Estat podran votar per primer cop a les eleccions del 19 de novembre de 1933). A Canet de Mar. L’Ajuntament munta un referèndum. D’aquests que divideixen societats. Dels que fracturen sexes. Pregunta: ¿el poble està disposat a assumir un deute de 250.000 pessetes per construir un mercat municipal? Vegem-ho. Cens electoral: 3.020 persones. En voten 1.705: 960 dones i 645 homes. Sí al mercat, 1.133. No, 572. El mercat, a la bossa, a la cassola. Teca compartida. Tiberi per a tots. Però d’altres volien dejuni, abstinència, règim, penitència. No les volien. No volien que votessin. Que es veiessin. Que sortissin de casa. Però ho fan. I així desmenteixen les fake news. La postveritat amb faldilles virtuals. Les mentides sexuals. Les dones surten de casa perquè, per desemmascarar la premsa espanyola, la premsa catalana escriu que elles “també tenen memòria”, i recorden “les seves llars endolades per tants empresonaments, per tantes persecucions, per tants assassinats”, i recorden, fan memòria, “com els que es deien, i es diuen avui encara, vetlladors de l’ordre, fomentaven el desordre”. Per tot això les dones catalanes surten de casa. Fa molts anys que van sortir i ara cal que tornin a casa.

Cal que tornin les empresonades (Bassa, Forcadell), les exiliades (Serret, Ponsatí, Rovira, Gabriel). Cal que tornin, perquè les dones catalanes, com els homes, compartim la mateixa casa: la igualtat, la democràcia, la llibertat. Ens falteu. Perquè sou reals, sou de veritat i, per això, si no hi sou ens falta una cama, un braç, un ull. Coixos, mancs, bornis. Ens tremola la vida. Que és tot. Perquè sou tot. Ho escrivia el poeta pastisser llaminer J.V. Foix sobre les catalanes la primavera republicana de 1931: “Amiga del dàncing, del cinema i àdhuc si voleu dels «toros», la noia, la dona catalana d’avui, amb el flam als ulls i el tremolor als llavis afirmarà a qualsevol moment, davant qui sigui i onsevulla, els drets dels catalans -que no són més que els drets de l’ésser humà a Catalunya-”. Per això us volem a casa.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 11/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF