FLISTFLAST

De Carrasco i Formiguera a Puigdemont

Hola, em voldria adreçar a la Terra, però també a la resta de planetes i galàxies. Bon dia. Mireu, que aquí sempre passa el mateix. Necessitem explicar-vos què va passar ara fa 80 anys. Que no ho sabeu. Que no volen que es digui. Som un país no explicat. No fos cas que recordem que un 9 d’abril de 1938 el feixisme nacional espanyol assassina Manuel Carrasco i Formiguera. Líder d’Unió Democràtica de Catalunya. Pim, afusellat per catalanista. I pum, per catòlic. Perquè tothom en prengui nota. Galta i galta. Tots.

Tot en nom de la llei. Condemnat a mort. Un tribunal militar -sense cap garantia- el jutja pel delicte d’“adhesió a la rebel·lió”. El món, mortíferament, al revés. Els que es rebel·len acusen de rebel a qui s’ha mantingut fidel a la llei. Ningú hi pot fer res. Una Europa impotent. Una Europa mirant a una altra banda. I d’altres, aquí, justificant i legitimant l’execució legal. I l’imperi de la llei de la ficció nacional com un segagespa letal. El terra ple de sang. I el certificat de defunció de Carrasco, virginal: “ Falleció en despoblado por heridas de arma de fuego ”. Fake news. Postveritat. La mentida de sempre. La veritat?

No va voler que li embenessin els ulls. Es volia posar d’esquena. No el van deixar. Pim! Pam! Van escollir soldats catalans per afusellar-lo. Quan el capità dispara el tret de gràcia li surt: “ Creo que han matado a un caballero ”. Pum! Abans, Carrasco treu de l’ànima feta paraules els seus delictes: “Jesús, Jesús, visca Catalunya lliure”. Per això l’assassinen. Per això ja l’ assassinen abans, el 1936, a Barcelona. La capital d’una Catalunya que ja no és Catalunya: més de vuit mil assassinats en nom d’una revolució letal que no volia catalans que no fossin revolucionaris. Carrasco veu les bales de paper. Disparen des de Solidaridad Obrera, diari de la CNT-FAI: “ La Revolución ha de ser dura, y casi nos atreveríamos a decir brutal, con los individuos que, a pesar de su actuación netamente contraria a las esencias revolucionarias que presiden el momento actual, no se resignan a desaparecer por el foro y hacen gala de un descoco que no tiene calificativo. Como el caso relatado hay muchísimos. Ha llegado la hora de purificar los cuadros revolucionarios ”. Destinatari: Carrasco. No li perdonen ser catòlic. Però tampoc se li perdona ser honest, coherent, fidel. És l’únic diputat català que defensa al Congrés el 1932 l’Estatut de Núria. Votat per un 75% dels catalans i un 99% favorable. És la incomoditat de la normalitat. I això fa al·lucinar els diputats espanyols: “ Usted no hace como los otros, que dicen una cosa en Barcelona y otra en Madrid ”. Carrasco, de cara. I al rostre llàgrimes invisibles baixant.

Les llàgrimes d’una de les històries més tristes i injustes de Catalunya. Assassinat pels uns i els altres: això és Catalunya. Carrasco és Catalunya. Atrapats. Ell, al penal de Burgos. La seva dona, Pilar, i una filla de sis mesos, a la presó de dones. Dues filles, de 18 i 20, a la presó d’Ondarreta. Els tres petits, de 8, 10, i 13, en un asil de Sant Sebastià que feia de presó. Nens sense mare. Nens sense pare. Nens d’ahir i avui.

Nens que també sentien Carrasco el març de 1936. Míting de futur. S’olorava. Un cel de sabre i bomba. Dels uns i els altres. Enmig, Carrasco, Catalunya, explicant el que duem dins: “Catalunya ha de lluitar fins a assolir constituir-se políticament, com a nació que és, en estat independent”, però hi ha molt més. Hi ha això que no heu vist mai, galàxies, planetes, Europa, Espanya: “Hem de dir ben clar que no som a la dreta, ni a l’esquerra, ni al mig. Això són expressions topogràfiques que no arribem a comprendre, perquè tampoc podem capir que la Veritat, la Justícia i el Dret puguin ser a l’esquerra, al centre o a la dreta. Es troben allà on són, i allà on es troben la Veritat, el Dret i la Justícia allà ens trobem també nosaltres”. Avui les seves paraules, en el rostre del president Puigdemont i tots els presos i exiliats, ressusciten arreu. Sí, som nosaltres: els atrapats. Sí, som nosaltres: el futur, perquè estem per descobrir, per explicar.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 23/09/2018

Consultar aquesta edició en PDF